RSS

Sevilla tiene un color especial…

L’escapada a Sevilla per veure el derbi de futbol entre els equips de la ciutat no va consistir només a veure el partit (veure entrada). Cada vegada que anem a la capital andalusa, trobem algun racó nou, o tornem a passejar per llocs que ens tenen el cor robat. I sobretot gaudim d’una ciutat amb un encant especial.

El tapeo és una de les nostres aficions a la ciutat. Passejar i buscar locals on menjar bé és una de les finalitats, sobretot de Cristina. Segurament jo faig el mateix, caminar i perdre’m per qualsevol lloc però amb un altre objectiu: trobar racons per fotografiar!

La Catedral de Sevilla i la seva Giralda dominen les vistes de la ciutat

Passejar pel Barri de Santa Cruz és especial

Pati de la Casa de Pilatos. Un model de Palau de la Sevilla del Segle d’Or

Els laberíntics carrerons del barri de Santa Cruz són màgics

De tots els barris de la ciutat, dos ens tenen enamorats: Triana i Santa Cruz. És en aquest segon on és una delicia moure’s entre el laberint que formen els estrets carrerons, i trobar-se encantadores places plenes de bars i ambient. Un clar exemple és la Plaça de Doña Elvira, molt turística, però amb un encantador aire sevillà.

Ubicat al casc antic de la ciutat, el barri de Santa Cruz és ple de carrers i cases pintades d’un blanc immaculat, petits palauets i alguns típics patis andalusos, plens de geranis. El seu origen és la “Juderia de Sevilla”, on es concentrava la comunitat jueva.

La Plaça de Doña Elvira és un racó de tranquilitat, sempre i quan no ens trobem molts turistes…

Els geranis als balcons i les façanes blanques ens recorden on som

El carrer Juderia és tot un símbol de l’antiga comunitat jueva de la ciutat

Sevilla de nit té un gran encant. Carrer San José

El centre històric es pot fer fàcilment a peu i és genial fer-se un petit recorregut visitant els llocs més turístics de la ciutat. Fer amunt i avall l’Avinguda Constitución, plena de terrasses i amb la presència de la Catedral i la seva Giralda, els Jardins de l’Àlcazar, la Puerta de Jerez, la zona de la Plaça de toros de la Maestranza, travessar el Guadalquivir pel Pont de Triana, caminar per la Calle Betis, la Plaça Espanya… Un munt de coses per veure.

L’enorme Plaza de España es tot un símbol a la ciutat

Vistes de la ciutat i al centre la famosa Plaza de Toros de la Maestranza

Val molt la pena una visita a La Giralda i la Catedral

La Plaça del Salvador sempre plena d’ambient

Potser és casualitat, però sempre arribem a la ciutat caminant pel carrer de San Fernando, ple de bars, restaurants i el seu tramvia

I si volem un petit descans (a més de seure a les múltiples terrasses de la ciutat per prendre una cerveseta), podem visitar uns Banys Àrabs. Aquí hem de dir que ens vam dividir, ja que Cristina tenia moltes ganes de relaxar-se en un dels Hammam més famosos de la ciutat –Aire de Sevilla- i jo en canvi vaig optar per tornar a visitar la Catedral i pujar a la Giralda per obtenir unes bones vistes sevillanes. Això sí, abans de separar-nos per unes hores, vam compartir un boníssim té a la teteria que els Banys tenen a la primera planta; la recomanem!

Si volem uns moments de relax, podem visitar alguns dels banys àrabs de la ciutat

Gairebé cada nit passàvem per la Plaça Molviedro camí del nostre hotel

clica sobre una imatge per obrir la galeria de fotos:
 
4 Comments

Posted by a 24 maig 2012 in Sevilla

 

Etiquetes: , , , ,

Rebem un premi Liebster. Ole!!!

Quina il.lusió!!!

Crec que a tots els que escrivim un bloc ens deu passar el mateix. Ens agrada compartir les nostres experiències (sinó no escriuríem a la xarxa), i també veure que arriben a la gent. I, a sobre, pot passar que et valorin la feina realitzada!

Per això es van crear els Premis Liebster, uns premis que es reparteixen entre els mateixos bloguers i que ens fa molta il.lusió haber rebut. Han sigut els nostres amics de “Voltar i Voltar” els que ens han concedit aquest honor. Volem agrair moltíssim el seu reconeixement, i més venint d’ells, ja que és un bloc que ens estimem molt. Sabeu quan algú parla de la veu de l’experiència…? Doncs així els definiríem nosaltres en el món d’internet. Fan una feina increïble, parlant-nos sobre els seus viatges per tot el món, la gastronomia i sobretot la cultura. No havíem conegut mai a ningú que estimés tant la cultura com ells!

És per això que quan vam rebre el seu comunicat i vam poder llegir el seu veredicte, ens vam inflar d’orgull. Deien el seguent del nostre bloc:

“Amb unes fotografies extraordinàries i amb unes cròniques molt ben realitzades, la Cristina i en Manel, ens posen les dents llargues amb els seves escapades viatgeres…. la gastronomia i “la Bona vida” de la que intenten gaudir en el seu temps lliure.”

El premi Liebster és una iniciativa que consisteix a premiar de forma simbòlica cinc blocs, reconeixent així el seu esforç i treball en aquest món. Si rebeu aquesta menció, s’han de seguir unes normes que expliquem a continuació:

  1. Copiar i enganxar el premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho va atorgar.
  2. Nominar als teus 5 blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un comentari en els seus blocs per fer-los saber que van rebre el guardó.
  3. Esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blocs.

I ara, després de rumiar-ho molt, volem ser nosaltres els que enviem simbòlicament aquest premi a d’altres blocs que seguim. A més, hem intentat que siguin de temàtiques diferents, per repartir encara més aquesta iniciativa:

direccion-mundo

La Montserrat i l’ Anina estan fent la volta al món, i ens encanta com ens ho expliquen al seu bloc. Llegint les entrades i veient les seves fotos es nota com de bé s’ho passen mentre viatgen!

tapa’t… de tapes

Un magnífic bloc de cuina, amb moltes i boníssimes receptes de tapes i petits plats. La Marina ens ho explica tot en detall i ho complementa amb unes fotos magnífiques.

l’aventura de l’hort

Un balcó i un hort urbà és el que necessita l’Anna per explicar-nos les seves aventures per ser una pagesa urbana. Consells i suggerències per fer créixer enciams, tomàquets, pastanagues… a casa!

lluís marquina_coses meves

Ens encanten els blocs que contenen una mica de tot el que es pot trobar per la xarxa i que ve de gust conèixer. I si són d’un gran amic com en Lluís, encara millor. Tecnologia, fotos, vídeos, enllaços…

evaialeix

Uns viatgers com cal. Van fer la volta al món i ho recullen al seu bloc, i a més, ens expliquen diferents rutes i escapades amb un munt de fotografies per complementar-ho. Un exemple a seguir!

Au!, que ningú pari d’escriure entrades als seus blocs… Gràcies a tots!

 
4 Comments

Posted by a 21 maig 2012 in PENSAMENTS

 

El wasabi i la cuina japonesa

Pensar en Wasabi és, segurament, pensar en sushi. I és que aquest picant condiment està lligat a la més famosa cuina japonesa. Veient l’altre dia un programa de cuina on parlaven d’aquest producte, hem decidit parlar una mica d’ell.

El wasabi és fàcil de reconèixer pel seu color verd

No ens direu que un bon plat de sushi no entra pels ulls…

Extret de l’arrel d’una planta anomenada també Wasabi (wasabia japonica), prové de la família dels naps. Les característiques principals són el seu color verd, i el seu potent sabor, i es fa servir sobretot per mesclar-ho amb salsa de soja i sucar el sushi. La primera vegada que el vam veure al natural, tal com el recullen, va ser a un dels moltíssims mercats d’aliments de Tokyo. L’arrel, s’ha de ratllar i mesclar amb aigua fins aconseguir la pasta característica que estem acostumats a veure, just abans de consumir.

L’arrel del wasabi ratllada i mesclada amb aigua té un enorme gust picant

A les parades de menjar al voltant del Mercat del peix de Tsukiji trobem de tot

La majoria dels productes que trobem als mercats són completament desconeguts per nosaltres

A diferència d’altres picants, com les “guindilles” (bitxo) o el xile que actuen sobre la boca i la llengua, la potència picant del wasabi actua sobre les fosses nasals, enviant uns vapors que produeixen una ràpida sensació d’ardor i una plorera als ulls. Tot i plorar sovint mentre degustem aquest condiment, a nosaltres ens sembla molt addictiu.

Aquesta planta creix de forma natural només al Japó i a la zona russa propera, i és molt escassa i difícil de cultivar, pel que resulta molt cara. És per això que a molts llocs se serveix un succedani del wasabi. És fa servir tan poc l’autèntic, que els japonesos el distingeixen del succedani denominant-lo Hon-wasabi (wasabi autèntic). En alguns mercats japonesos encara podem veure com venen les arrels de wasabi amb el seu característic color verd.

Colors, olors i formes es barregen pels mercats

Aquest condiment es feia servir fa molts anys al Japó, com a sistema per emmagatzemar durant més temps els peixos crus, ja que posseeix propietats antibacterianes que retardaven la descomposició dels aliments. Avui en dia, com hem dit, el més fàcil es trobar sobres d’un pols verd provinent del rave picant, molt més fàcil de cultivar, que un cop barrejats amb aigua agafen la consistència necessària per servir a taula. O encara més fàcil, el podem trobar en tubs de plàstic en forma de pasta de dents preparat directament per servir…

La qualitat del peix és la clau per un bon sushi

El nigiri és segurament la forma més comú de menjar sushi al Japó

Els makis són els nostres preferits. L’arròs queda embolicat per una alga seca anomenada nori

Un bon variat és la millor manera per obrir la gana

Més informació sobre el Sushi en aquesta web molt completa: www.sushi.com.es

 
9 Comments

Posted by a 15 maig 2012 in Japó, PENSAMENTS

 

Etiquetes: , , , ,

Escoltant als viatgers

Aquesta entrada és per lloar una “estupenda” iniciativa: el Congrés de Bloggers Volta al Món 2012. Ens era impossible assistir, de fet la Cristina no va poder, però tot i així jo (Manel) em vaig escapar durant 1 horeta de la feina per poder treure el cap. Eren tantes les ganes que tenia d’escoltar als “voltaires” que han fet grans viatges, que no vaig parar fins aconseguir una estoneta per sentir-los. Només va ser un petit aperitiu, però molt interessant.

Vaig poder escoltar en Bruno Sokolowicz, que ens va explicar les aventures de viatjar en un vaixell de càrrega. I després a la Celia, del bloc quadernsdebitacola, parlant sobre les remotes illes de Vanuatu. No hi va haver temps per a més, però vaig tornar a la feina molt més content. Sentir i veure tants amants dels viatges junts eleva la moral. I el somni de fer algun dia la volta al món ja no sembla una cosa impossible…
Des d’aquí enviem un agraïment als nois/es de Club de Viatges, organitzadora del Congrés, i a tots els blocs associats i persones que van participar.

20120514-001629.jpg

20120514-001713.jpg

 
6 Comments

Posted by a 14 maig 2012 in CELEBRACIONS

 

Etiquetes: ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.