Què més podem explicar de Sydney. No parem de caminar i agafar autobusos i trens per descobrir el màxim de racons possibles. No som gens metòdics i la majoria de vegades no tenim una ruta planificada. Les cames ens guien i ens apropem allà on veiem una mica d’activitat. Això fa que moltes vegades tornem a passar per carrers que ja havíem trepitjat el dia anterior, però no ens importa. Quan no podem més, busquem un cafè i prenem alguna cosa. Sense presses es veuen les coses diferent.
Quanta gent, quantes races, quants estils… Asseguts en una terrasseta d’un cafè, o en un banc d’un parc, ens encantem veient què fan les persones d’aquesta ciutat. Siguin turistes o visquin aquí, dediquem l’entrada d’avui a la gent de Sydney.
Acabem el dia tornant a passejar per l’Òpera i els seus voltants. El dia es tapa i sembla trist, potser la ciutat sap que ens queden pocs dies…?
FOTOS A 500px
