RSS

Arxius mensuals: abril 2011

Chicago. The Windy City

28 abr

Existeixen diverses teories per anomenar a Chicago la “ciutat del vent”. Visitar-la a l’octubre ens ajuda a entendre perfectament una d’elles: el clima. Estius molt calorosos, hiverns amb temperatures de fins a 15 graus sota zero, i el vent que pot bufar amb moltíssima força, fan de la ciutat una diversió pels meteoròlegs. La tercera ciutat més gran dels Estats Units és perfecta si es vol una mica més de calma que a Nova York, però sense perdre l’esperit d’una gran ciutat americana.

L'skyline de Chicago és inconfusible.USA0209LR

No és estrany que la ciutat sigui un immens plató per pel·lícules o sèries de TV. Els seus carrers i edificis serveixen per il·lustrar la típica ciutat americana, té un aire molt familiar, però és molt difícil d’ubicar. Obres plano i tothom sap que és Chicago, però focalitzes en un punt concret i podria ser qualsevol gran ciutat.

USA0610

No em direu que LaSalle Street no us recorda a la peli de “Los Intocables”, amb els gàngsters metralleta en mano…

CH0625027LR

Un dels símbols més moderns de la ciutat, és el Millenium Park. Veritable pulmó verd, ple de jardins, amb un auditori immens per fer concerts, i l’escultura The Cloud Gate, més coneguda com “The Bean” (la mongeta), per la seva forma. Feta de plaques d’acer polit, és totalment hipnòtica, ja que reflexa tot el seu voltant…

USA0674032LR

Un altre factor que destaca a la ciutat és el metro. Conegut com “L”, aquest mitjà de transport és dels més antics dels Estats Units, i un dels més transitats. És famós per què, bona part de les seves línies passen per estructures elevades sobre el carrer. D’aquí prové el seu nom “L” (Elevated).

USA0622

                 USA0624USA0592   USA0676033LR   USA0678034LR

 
Deixa un comentari

Publicat per a 28 abril 2011 in Chicago

 

Etiquetes: , , ,

“Semana Santa” a Granada.

19 abr
La suma de Setmana Santa (un dels actes religiosos-festius més bonics de veure) i la ciutat de Granada (possiblement una de les ciutats més maques d’Espanya) és espectacular.

Les processons de les diferents “Hermandades” o “Cofradies” omplen els carrers de la ciutat de turistes i devots seguidors. Les aglomeracions de gent són molt grans, i aquest fenomen rep el nom de “Bulla”. La gent s’amuntega quan s’aproxima una cofradia, i moltes vegades arriba a formar-se un autèntic tap on és impossible moure’s. La “bulla” es forma i es desfà sola, i és per això que no cal agobiar-se. El secret és no voler anar en contra de la multitud i deixar-se arrossegar.

Verge de la Cofradia Nuestra Señora de los Dolores. Passant per la Carrera del Darro.

Set Santa 2010_600 RET_079LR

El grup que es forma just davant del “Paso” i que decideix seguir la capçalera, ja sigui per motius religiosos, o com en el nostre cas, per fer fotografies, rep el nom de “cangrejeros”, perquè caminen cap enrere mentre tothom avança.

Processó a la Carrera del Darro. Granada

I potser un dels millors llocs per veure passar una Hermandad a Granada és a la Carrera del Darro. Diuen alguns, que és un dels carrers més romàntics i macos del món, i segurament no s’equivoquen. La carrera del Darro i el Paseo de los Tristes,  és un lloc pintoresc, estret i que voreja el riu, on trobem monuments i edificis històrics, hotels, tabernes, restaurants… amb l’Alhambra al cap d’amunt com a vigilant de la zona.

Set Santa 2010_658 RET_091LR

Gaudim mentre acompanyem la Verge de la Cofradia Nuestra Señora de los Dolores per llocs estrets i plens de gent. El ritme és lent i la paciència és important. El “paso” s’apropa, els nazarenos, amb els seus capirotes deixant al descobert només els ulls, són personatges imponents; sota els “faldones”, les peces de tela que tapen l’estructura del “paso”, s’intueixen els “costaleros”, suant de valent per portar a hombros tot el pes. El capataz, la persona responsable de conduir el “paso”, va cridant ordres… Els trajectes (chicotá), són els moments  que recorren els “pasos” des que s’aixequen de terra (levantá), fins que s’atura la marxa (arriá). Els silencis es complementen amb els aplaudiments. Quines sensacions, quines emocions!!!

 

Clica per veure post sobre la Semana Santa a la ciutat de Sevilla

 
1 comentari

Publicat per a 19 abril 2011 in Granada

 

Etiquetes: , ,

“Semana Santa” a Sevilla.

19 abr

Per un amant de la fotografia, la celebració de la Setmana Santa pot arribar a ser un espectacle visual en tota regla. I a pocs llocs es viu amb tanta intensitat com a la ciutat de Sevilla. Sentiment és la paraula que millor pot definir la celebració de la passió i la mort de Crist. Les diferents Cofradies treuen els seus “Pasos”, com s’anomena a l’estructura que representa amb una imatge “el cortejo procesional”.

Hermandad de la EstrellaHermandad de la EstrellaVirgen de la Estrella al seu pas pel Barri de Triana.

La cera dels ciris es recull en forma de pilotes que, sobretot els nens, van demanant als nazarenos.El més normal és que les Cofradies tinguin dos Pasos. Un de Crist, i un altre amb la Verge. Els costaleros són els encarregats de portar, a pes, les pesades estructures per bona part dels principals carrers de la ciutat.

Cada Cofradia surt de la seva església o parròquia, però totes tenen en comú La Carrera Oficial. Aquesta, és el trajecte comú que tenen totes les Hemandades per la ciutat de Sevilla, que inclou la Plaça de la Campana, la calle Sierpes, l’Avenida de la Constitución i acaben a la Catedral.

Semana Santa Sevilla 14

Multitud és el que un es troba a Sevilla per aquestes dates, per això es recomanable fer totes les reserves necessàries amb una mica de previsió. L’acte profundament religiós, va sumat al fenomen turístic, i  la festa a la ciutat és impressionant.

This slideshow requires JavaScript.

Sevilla s’omple de vida, per celebrar la mort i resurrecció de Crist.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 19 abril 2011 in Sevilla

 

Etiquetes: ,

Londres. The City.

14 abr

The City of London, o més senzillament, The City, com popularment se la coneix, és una de les ciutats europees que cal visitar. Per la seva importància, per la seva vida, o pel motiu que ens vulguem inventar, és imprescindible passar uns dies en aquesta gran ciutat.

El Palau de Westminster i el Big Ben són una icona de la ciutat.

33 boroughs, o districtes municipals, formen el Londres actual. Més de 7 milions i mig d’habitants, que inclouen una de les barreges ètniques més grans de tota Europa. Simplement passejant pels carrers cèntrics es pot gaudir moltíssim. Milers de persones de totes les races, procedències i cultures es barregen en continu moviment. Punks, hippis, rockers, snobs, gòtics… mesclats amb un munt de turistes! És relativament fàcil moure’s  pel centre. El caos circulatori és suportable , ja que va ser una de les primeres metròpolis en instaurar un sistema de peatge per accedir en cotxe a la zona cèntrica.

El Tàmesis divideix la ciutat en dos.

Les cabines de telèfon vermelles, els famosos autobusos de dos pisos, o els coneguts “black cab”, com s’anomenen els taxis londinencs, són tot un símbol.

Què seria de Londres sense les cabines telefòniques?

El famós Big Ben.

Hi ha llocs que són de parada obligatòria i que formen les postals més típiques. Un d’aquests és el Palau de Westminster, la seu parlamentària del país, amb el conegudíssim Big Ben, la torre amb el rellotge més famós del món. Tot i que oficialment només la campana principal de dins s’anomena així, tot el conjunt ha heretat el nom. La torre està dissenyada en un estil gòtic victorià, i fa un total de 96,3 metres d’alçada. D’aquests, 35 metres són només de l’agulla feta amb ferro fos. El seu pes es calcula en més de 8.600 tones. També trobem un munt d’edificis històrics, com el Buckingham Palace, amb la famosa cerimònia del canvi de guàrdia.

Entrada al British Museum

This slideshow requires JavaScript.

Picadilly Circus és una famosa plaça situada al barri de West End. Connecta Regent Street amb Picadilly Street. La seva proximitat a les principals zones comercials i d’oci han fet d’aquest lloc un punt de trobada important. Destaquen les grans pantalles de vídeo i els anuncis de neó. Sota la plaça es troba l’estació de metro amb el mateix nom. També trobem l’estàtua d’Eros, que s’ha convertit en una icona.

The Tower Bridge és un dels ponts que travessen el Tàmesis.

Els transports públics no són només un mitjà per moure’s. sinó també veritables símbols nacionals. El London Underground (conegut com The Tube), va ser la primera xarxa d’Europa i avui en dia és una de les més grans i llargues del món. Va començar a funcionar el 1863 anomenant-se Metropolitan Railway, d’on ve el mot “metro”.

Visca els colors!!!

 
1 comentari

Publicat per a 14 abril 2011 in Londres

 

The Grand Canyon. Una meravella de la natura.

06 abr

Durant milions d’anys, el pacient i constant riu Colorado, ajudat per la pluja, el vent i el gel, van erosionar una de les formacions rocoses més espectaculars del món. Està considerat una de les meravelles naturals del món i està situat dins del Parc Nacional del Grand Canyon (un dels primers parcs naturals dels Estats Units).

Veure una posta de sol al Grand Canyon és realment impressionant!!


 

Els miradors ajuden a copsar la immensitat del lloc.

L'octubre va ser una bona època per visitar el Parc. Poca calor i poques persones...

Caminem tranquil·lament quan, una enorme cabra passa pel nostre costat!!!

Té uns 400 quilòmetres de llarg, i fa entre 6 i 29 quilòmetres d’ample. Hi ha punts on la profunditat és de 1.600 metres. Des de la zona dels hotels, vorejant el penya-segat, surt un caminet anomenat “Trailhead Bright Angel”, que baixa fins al riu. És una de les diferents rutes que existeixen per visitar el Canyon. Nosaltres vam fer un trosset petit, i tot i que la baixada és força còmode de fer, s’ha de vigilar amb la tornada. Pujar suposa un gran esforç, i conèixer l’estat físic personal és bàsic per no trobar-se en dificultats. Es recomana, que si es vol arribar fins al riu, es faci en dos dies com a mínim, ja que a la part de baix hi ha un refugi on et pots quedar a dormir.

Els còndors americans sobrevolant el Canyon.
Els colors de les roques canvien constantment…

Tot el Grand Canyon està en continu procés de canvi, fins i tot el color de la roca es torna diferent a mida que avança el dia. Del blanc del migdia evoluciona als tons vermells del vespre. És en aquest moment, quan comença a amagar-se el sol, que el Canyon encara supera la seva denominació de Meravella Natural. Impressionen les dimensions d’aquestes parets de roca i els relleus de les pedres hipnotitzen. Ens podem passar hores mirant l’infinit mentre canvien els colors de l’horitzó, però el canvi de temperatura ho fa difícil. Sembla mentida que, quan marxa la llum, existeixi tanta diferència de graus entre dia i nit.

Quina tranquil·litat i silenci... Però s'ha de vigilar amb les alçades!!!

Una opció per veure l’espectacularitat d’aquest Parc, és sobrevolant la zona amb helicòpter o avioneta. Però no s’ha d’oblidar trepitjar el terreny un mateix, i els trekings i caminades vorejant els marges del Canyon són el millor exemple.

This slideshow requires JavaScript.

Dos moteros fent ruta en Harley. L'autèntic esperit americà.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 6 abril 2011 in Estats Units, Grand Canyon

 

Etiquetes: ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 230 other followers