És difícil pensar, al triar Islàndia com a destí de les vacances, que pot sorprendre tantíssim. Potser era el fet de no tenir clar visitar-la en aquesta època de l’any (octubre), potser el pensar que, havent vist l’any passat la natura de Nova Zelanda res et pot sobtar… Sigui com sigui, l’espectacle visual que trobes al recórrer una terra tan salvatge com aquesta és brutal!

Sortida del sol al poble de Reykjahlid.

Glaciar Svínafellsjökull al Parc Nacional de Vatnajökull

Això sí, suposo que t’ha d’agradar la soledat i la natura. I fer quilòmetres i quilòmetres només veient paisatges que no s’acaben allà on la vista arriba, muntanyes i rius. Rius, llacs, cascades i molta aigua, ja que si per alguna cosa es caracteritza aquest país és per aquest líquid element. El 80% de tota l’energia elèctrica que es produeix és hídrica, és a dir, prové de l’aigua.

Espectadors davant la cascada Gullfoss, al sud-oest d'Islàndia.

Crater i zona geotermal de Námafjall Hverir

Platja de Dyrhólaey

  Aquesta petita illa d’Europa és habitada per només 320.000 habitants, dels quals gairebé el 40 % viuen a la seva capital, Reykjavík. Situada a tocar de l’Àrtic, conté algunes de les meravelles naturals més impressionants d’Europa. Trobem les cascades més grans de tot el continent, el desert àrid més extens, i una de les nombroses glaceres que hi ha, Vatnajökull, és, sense contar els Pols, la més gran del continent europeu.

Les cascades i rius són per tot el país.

El gèiser Strokkur escup aigua a més de 20 metres d'alçada.

Aigües termals, gèisers enormes, volcans semi-adormits, cavalls salvatges… què més es pot demanar! Un mateix pot marcar el grau de dificultat dels recorreguts i excursions que es poden fer per tots els seus Parcs Naturals. És molt recomanable llogar un 4×4 (vehicle molt útil per arribar a llocs on, la neu i l’estat de les carreteres, dificulten l’accés) i voltar per la Hringvegur, la carretera que voreja tot el país i que permet apropar-se a la majoria de pobles i ciutats. En total, més de 2.600 quilòmetres en 15 dies! I això que els plans canvien al no poder recórrer tots els Fiords de l’Oest degut a les condicions meteorològiques…

Ànecs i cignes al llac Tjörnin, Reykjavik.

Cavalls islandesos.

Parc Nacional Skaftafell

Icebergs surant al Llac Jökulsárlón.

La meteorologia mereix un apartat propi. Segur que viatjar a Islàndia a l’estiu, quan 22 hores de sol al dia, l’anomenat Sol de Mitjanit, t’acompanya contínuament, ha de ser meravellós. Però és totalment recomanable visitar-la quan ja s’ha acabat la temporada turística (fins a mitjans de setembre). A favor, trobes un meravellosos paisatges nevats, una calma total deguda a la falta de persones, i no menys important, descomptes a la majoria d’hotels, granges i refugis. En contra, també s’ha de dir que, excepte a la capital (amb molta més vida de la que pots imaginar), a la majoria dels pobles per on passes no trobes ningú. Costa trobar restaurants oberts, oferta d’hotels i la majoria de serveis necessaris. Però si vas preparat per això, és molt gratificant buscar-te la vida diàriament, ja que la decisió va ser parar sobre la marxa i buscar allotjament el mateix dia, sense reservar enlloc.

La molsa cobreix de verd el paisatge volcànic.

Balenes a la costa d'Húsavík.

Paisatge als Fiords de l'Oest.

El fred és un altre element a tenir molt en compte. Les temperatures baixen en picat, sobretot a les nits, però un bon equipament fa més soportable aquest “problema”. És més, desitges trobar nits fredes, ja que és una de les condicions que s’han de donar per veure un dels fenòmens atmosfèrics pels que somiava des de feia molt de temps: les aurores boreals.

Aurora boreal sobre el poble de Höfn.

Tot just començava la temporada per poder-ne veure, però l’aurora boreal va ser un dels elements que va fer triar Islàndia com a destí. El desig era un arma de doble fil, perquè per una banda animava a fer aquesta ruta, però per una altra, podia fer que, en cas de no trobar-ne, les vacances es convertissin en una angoixa constant. I en dues nits aquest espectacle va tenir la gentilesa d’aparèixer. Els ulls enviaven una informació que el cervell tractava d’assimilar i que es convertia en una de les visions més espectaculars que es pot veure mai a la vida.

Així és Islàndia, sorprenent i salvatge, tot un plaer pels viatgers amants de la natura.