Aquesta entrada és per lloar una “estupenda” iniciativa: el Congrés de Bloggers Volta al Món 2012. Ens era impossible assistir, de fet la Cristina no va poder, però tot i així jo (Manel) em vaig escapar durant 1 horeta de la feina per poder treure el cap. Eren tantes les ganes que tenia d’escoltar als “voltaires” que han fet grans viatges, que no vaig parar fins aconseguir una estoneta per sentir-los. Només va ser un petit aperitiu, però molt interessant.
Vaig poder escoltar en Bruno Sokolowicz, que ens va explicar les aventures de viatjar en un vaixell de càrrega. I després a la Celia, del bloc quadernsdebitacola, parlant sobre les remotes illes de Vanuatu. No hi va haver temps per a més, però vaig tornar a la feina molt més content. Sentir i veure tants amants dels viatges junts eleva la moral. I el somni de fer algun dia la volta al món ja no sembla una cosa impossible…
Des d’aquí enviem un agraïment als nois/es de Club de Viatges, organitzadora del Congrés, i a tots els blocs associats i persones que van participar.
FOTOS A 500px
Club de viatges
17 maig 2012 at 21:00
Gràcies macus!!! va ser un plaer
No coneixiem “el diaria de la bona vida” i ens encanta el nom!!
us seguirem i ens veiem el III Congrés tot lo dia
salut i viatges
M&M
Diari de la Bona Vida
18 maig 2012 at 17:09
Gràcies a vosaltres per una iniciativa tan bona com el Congrés de Bloggers.
Salut!!!
Anònim
19 maig 2012 at 14:15
Nois! Un dia que coincidim i no ens arribem a conèixer! La propera vegada amb més temps, eh?
Enric i Celia
19 maig 2012 at 14:18
Aix! Sóm disculpeu l’”anonimat”. Sóm la Cèlia i l’Enric dels quadernsdebitacola
Diari de la Bona Vida
19 maig 2012 at 16:44
Hola Enric i Cèlia.
Encara sort que vaig poder escapar-me de la feina durant 50 minuts i escoltar un parell de xerrades al Congrés. Sempre passa igual, mentre més ganes tens d’una cosa, més costa aconseguir-la…
Prometem assistir al III Congrés, ja que tots feu una feina excel.lent, i aviam si algun altre dia podem coincidir i petar la xerrada. Que els viatges donen per molta conversa…
Una abraçada!!
Manel i Cristina