RSS

Arxius mensuals: juliol 2012

Restaurant LA MENTA. Palamós

Continuem amb la nostra recomanació d’alguns restaurants de Palamós, on hem estat instal·lats aquest mes de juliol. Si la temporada passada destacàvem el restaurant Candela com un dels millors que vam conèixer, ara volem fer-ho amb el Restaurant La Menta, tota una troballa a Palamós.

Es tracta d’un dels millors establiments que hem descobert en molt de temps, amb una cuina d’altíssima qualitat, i un tracte exquisit. I el millor de tot, és que als migdies entre setmana, ofereixen un fantàstic menú per 15 euros. La veritat és que dóna gust trobar un lloc on, a més de la carta, cuiden amb tant detall el menú diari i ens demostren que les dues opcions són compatibles.

A l’estiu, podem dinar o sopar al seu exterior

Tot i conservar el nom de La Menta (amb molta tradició a Palamós), el restaurant ha canviat de propietaris, i han reobert portes al març d’aquest 2012. L’Agathe i el Roger s’encarreguen de portar endavant aquest restaurant amb una nova i renovada empenta.

Als menús de migdia podem trobar plats com per exemple:

Amanides, cremes fredes i calentes, arrossos, i una gran varietat de peix i carn. Les postres també són increïbles, treballades i ben triades: trufes amb escuma de xocolata blanca, carpaccio de pinya amb crema catalana, pastís de xocolata, mel i mató, gelats, flams, etc.

Salmorejo amb daus de pernil, pa torrat i ou dur (plat del menú)

Remenat d’ous i sobrassada (plat del menú)

Arròs amb mongetes i conill (plat del menú)

Mousaka grega (plat del menú)

Si parlem de la carta, hem de dir que no és molt extensa, però els diferents plats estan molt ben triats. Podem trobar una selecció per picar:

Seitons marinats, escalunyes i tàperes
Musclos amb vinagreta de verduretes
Bunyols de bacallà
Anxoves i pa amb tomata
Gambetes de Palamós saltejades amb all i julivert

Alguns entrants freds:

Canelons tebis de mascarpone, parmesà i espinacs (espectaculars!!)
Verat marinat amb soja, tomàquet amanit i escarola
Amanida de tomàquet, fresons i parmesà
Tàrtar de tonyina, soja, ceba tendra i alvocat
Carpaccio d’escamarlans de Palamós

Entrants calents:

Sardines del sud marinades, gingebre i panxeta Joselito
Saltejat de verdures d’estiu amb botifarra del perol
Macarrons farcits de rostit, beixamel i formatge Emmental

Els peixos són variats, i molt sovint depenen del dia. També ofereixen Llom de bacallà confitat amb tomàquet; Tataki de tonyina; Arròs cremós de sepiones, gambetes de Palamós o cloïsses de Carril.

Trobem alguns plats de carn, com Secret Ibèric amb Verduretes, Ventresca de Xai de Zamora, humus, especies i el seu suc; Filet de Vedella amb terrina de patata i tòfona d’estiu; o un Chuleton de Vaca amb salsa bearnesa, patates i pebrots de “padron”.

Hi ha la possibilitat de triar un menú degustació per 45 euros/persona, i alguns plats fora de carta que canvien diàriament (Cargols de boca roja, Cremós de patata, Escamarlans, Tartar de vedella i diferents plats de peix).

Verat amb ceba confitada (plat del menú)

Pollastre rostit amb vi blanc, verdures i patata (plat del menú)

Bacallà amb samfaina (plat del menú)

L’interior és petit, amb poquetes taules, però amb prou espai entre elles per sentir-se a gust. I amb el bon temps, tenen varies taules més a l’exterior, en un carrer ben tranquil.

Trufes de xocolata amb escuma de xocolata blanca (plat del menú)

Carpaccio de pinya amb crema catalana i granissat de síndria (plat del menú)

Resumint, un restaurant on sempre l’encertarem, amb una magnífica cuina i una bona atenció als seus clients. Els preus de la carta no són baixos (uns 30-35 euros per cap, segons el que demanem), però l’excel·lent qualitat i la bona tria i combinació dels ingredients fa que sigui un lloc on de tant en tant, val la pena invertir-hi uns dinerons per disfrutar d’un bon àpat. Però el que és millor, és tenir l’opció de poder gaudir de tot això per només 15 euros amb el menú de migdia entre setmana. Espectacular.

4 comentaris

Publicat per Diari de la Bona Vida / Sal y Descubre a 27 juliol 2012 in Restaurants

Restaurant/Taverna URTAU. Palamós

23 jul

Aquest mes de juliol ha estat molt profitós gastronòmicament parlant. Encara no hem fet vacances, però la coincidència d’horaris entre nosaltres ens ha permès instal.lar-nos tot el mes a Palamós, i això ha fet augmentar la nostra llista de restaurants coneguts. I volem dedicar unes quantes entrades als que ens agradaria recomanar per la seva qualitat.

Comencem per un tipus d’establiment que encara no havíem tocat al nostre bloc: la taverna de pintxos. La casualitat va fer que descobríssim la Tauerna Urtau, especialitzada en tapes i petites racions de pintxos. Amb un primer local obert l’any 1963 a Arties, ja disposen de 5 establiments repartits per Catalunya -Arties, Bossòst, Vielha (els 3 a la Vall d’Aran), Palamós i un últim obert a Girona-.

La varietat de pintxos és enorme

Pots passar-te una bona estona intentant triar els que et venen de gust…

Situat en ple centre de Palamós, paral.lel al carrer Major

I pintxos és el que ens trobem només entrar al local. Tota una barra plena d’aquests petits plats que permeten degustar una gran varietat de sabors. Ens seria impossible enumerar tots els que tenen, però en són un grapat i funcionen a l’estil del país basc (agafem els que volem i els diferents preus venen marcats per la llargada del palillo). A més, també podem demanar “els platillos” de l’Urtau, per degustar i compartir, plats una mica més complerts i fets al moment. Podem trobar:

Patates braves, musclos, cloïsses, calamars, xipirons, sonsos, pop, gambes de Palamós, callos, cargols, ous trencats amb diferents variants, remenat de ceps i llagostins o gambetes i alls tendres… Uf! Podem sortir ben tips…

Formatge brie arrebossat i poma, formatge philadelphia amb melmelada

Truita de patates, torrada amb ceps i farcellet de verduretes

Patates braves a les dues salses

I la llista no s’acaba:

Eriçó gratinat, mil fulls de verdures amb formatge de cabra, presa ibèrica, medalló de foie amb poma caramel·litzada, cua de bou, mini-hamburguesa, vieira gratinada… Impossible tastar-los tots en un mateix dia. I la cosa no s’acaba aquí, perquè també podem demanar amanides, torrades, taules d’embotits… Un bon repertori. La carta de la seva web és plena de plats (clica per veure la carta).

Ous trencats amb patates i foie

Medalló de foie a la planxa amb poma caramel.litzada

Closca d’ericó de mar farcit i gratinat

Resumint, un bon local on poder “tapear” i degustar una gran varietat de pintxos i altres plats, a més d’un gran nombre de vins i cerveses per triar. Amb un bon ambient i amb uns preus més que raonables.

6 comentaris

Publicat per Diari de la Bona Vida / Sal y Descubre a 23 juliol 2012 in Restaurants

Etiquetes: pintxos, tapes

El barri vermell d’Amsterdam

19 jul

Una visita obligada quan viatgem a Amsterdam és el seu barri vermell o Red Light (Roze Buurt en holandès). I diem obligada perquè s’ha convertit en una de les zones més turístiques de la ciutat. Per dues raons: la seva gran quantitat i varietat de restaurants i bars, i el morbo (sí, ho diem així de clar), que provoca veure en primera persona el que tothom ha sentit a parlar, l’exhibició de les prostitutes als aparadors de certs carrers.

El barri és molt més que això, està clar, però avui volem parlar sobretot del districte conegut com De Wallen, on el color vermell destaca de veritat. Situat en ple centre històric de la ciutat trobem molts sex-shops, restaurants, coffe-shops, locals d’estriptease, etc. Qualsevol persona pot passejar pels seus carrers, però la veritat, no és el millor lloc on les famílies amb nens s’hagin de moure, sobretot per la nit. La raó principal és que, encara que cada vegada menys, existeixen molts locals on les noies s’exhibeixen obertament oferint els seus serveis. Això passa dia i nit, però és especialment a partir del vespre, quan el vermell dels anuncis lluminosos il·lumina els carrers i es reflecteixen als canals d’aigua, oferint una atmosfera atraient.

És curiosa la mescla que trobem al barri. La barreja de turistes (la majoria), prostitutes, clients, i espectadors d’altres espectacles eròtics crea aquest ambient morbós del que hem parlat. Tot i ser conscients d’on som i de les “possibles” avantatges de la regulació de la prostitució (no entrarem en cap debat per discutir-ho), un no s’imagina ben bé què hi trobarà fins que ho veu. Al menys és el que ens va passar a nosaltres. Per moments arribes a creure que és una pura atracció turística, però quan veus com una parella de japonesos o un jove holandès discuteixen el preu amb la noia (sempre darrera la porta), i aquesta tapa la finestra amb la cortina, tornes a baixar a la realitat pura i dura de la vida.

Un aspecte a tenir en compte és la regla no escrita de no fer fotos a les noies. Bé, una regla potser perduda i/o oblidada, ja que un munt de turistes passegen amb la càmera al coll i sense pudor tracten de fer fotos als finestrals on s’exhibeixen les noies. Elles, molt acostumades, ràpidament es giren i s’amaguen no sense abans insultar al fotògraf. I la cosa pot ser pitjor, ja que d’alguns locals surten enormes “segurates” amb cara d’odiar les càmeres de fotos. Hi ha qui diu que fins i tot les poden arribar a llençar al canal més proper…

És llavors quan ens apareix el dilema: com mostrar en una entrada del nostre blog, la vida nocturna del barri vermell sense sentir-nos malament? No pretenem recrear-nos en les noies, ni mostrar als possibles clients, sinó explicar i ensenyar de manera clara el que un simple turista com nosaltres es troba quan passeja per allà. Voltem a mitja tarda, però sobretot és després, a la nit, on el barri és ple d’ambient. Llavors decidim complicar-nos la vida i fer les fotos sense una bona llum, i sense que ningú (o el mínim possible de gent) vegi que portem una càmera a sobre. No entrarem en detall de quina és la millor manera de fer aquest tipus de fotografies, però només us direm, que es va convertir en una mena de “reportatge” fotogràfic per un dels barris amb més vida d’Amsterdam.

3 comentaris

Publicat per Diari de la Bona Vida / Sal y Descubre a 19 juliol 2012 in Amsterdam

Etiquetes: barri vermell, escapades

El nostre hort urbà

16 jul

Sabem que no té res a veure amb els viatges, però sí amb la bona vida, i és per això que volem mostrar el nostre petit hort urbà. La paraula que millor el defineix és “petit”, però això no és problema per a la Cristina, veritable impulsora d’aquesta plantació a la nostra terrassa. Ja fa més de 4 anys que el tenim, i tot i que en molt poca quantitat, ens ha donat més d’una alegria en forma de verdures i hortalisses.

La mida de l’hort és petita, però ideal per tenir-lo a la terrassa

Ara mateix tenim plantat enciams, cebes, carbassons i síndries a la taula que ens fa d’hort, i maduixes, menta, alfàbrega i un petit llimoner repartits per la resta de l’espai.

Anys anteriors havíem provat amb tomaqueres, albergínies, pastanagues, bledes… Ja veieu que ens agrada provar una mica de tot. Potser el que ens ha sorprès molt aquesta temporada han sigut les síndries, perquè la planta ha crescut molt ràpidament i fa molta gràcia veure com canvia de tamany la petita síndria.

Aviam fins on arriba a créixer la síndria

Amb il.lusió, veiem sortir el nostre primer carbassó

Els enciams també agafen una bona mida ràpidament

I és que no hi ha res millor, que a més de veure com creixen les verdures, fer de tant en tant alguna amanida amb productes que hem cultivat nosaltres mateixos!

Una mica de menta per donar un “toque” de frescor al te verd

Aquest any les maduixes, no sabem per què, van una mica tard…

Això sí, res a veure amb l’hort que els meus pares (Manel) tenen com a hobbie a Manresa, on passen llargues estones i gairebé serien capaços de crear una autèntica fruiteria amb la quantitat de productes que treuen de la terra.

Això sí que és un veritable hort, però de moment tenim prou amb el nostre!!!

Salut i bons aliments!!!

2 comentaris

Publicat per Diari de la Bona Vida / Sal y Descubre a 16 juliol 2012 in Hort Urbà

La tranquil.litat del mar

10 jul

Avui tenim ganes de penjar un vídeo. Intentem mostrar la tranquil.litat i pau que ens provoca passejar durant el capvespre per la vora del mar. Contemplar l’aigua, sentir les onades i veure com la llum del cel canvia i ens ofereix una meravellosa gama de tonalitats… Aquests instants no tenen preu!

Water calm from Manel Puente on Vimeo.

El lloc triat és el nostre estimat Palamós, tot just abans que es comenci a omplir de visitants, turistes, banyistes i d’altres persones que també volen gaudir de les seves platges. Un cop entrat el mes de juliol, és molt més difícil passejar vora el mar sense trobar-te a ningú, una de les coses que més ens agrada. I tot i que continuarem venint els dies que la feina ens ho permeti, ja trobem a faltar els instants de tranquil.litat que volem transmetre en el nostre vídeo.

La calor i l’estiu ja són aquí !!!

Deixa un comentari

Publicat per Diari de la Bona Vida / Sal y Descubre a 10 juliol 2012 in Palamós

Etiquetes: Vídeos

Història d’una foto (II). Buscant la lluna plena

06 jul

Hi ha fotos que surten espontàniament, gairebé sense pensar. Són aquelles que veus i necessites disparar a l’instant, perquè saps (o creus saber), que mai més tornaràs a veure aquell instant. I aquest moment m’encanta!

Però hi ha un altre tipus de fotos, que necessiten el seu temps, s’han de planificar, i mentre més coses sabem de l’instant en el que han de passar, millor. I aquest moment també m’encanta!

Avui vull parlar d’aquest segon moment, el que has de madurar i no importa que hagis d’esperar dies, setmanes o mesos, perquè saps que una bona planificació és la clau per capturar la foto que tens al cap… La foto és del dia 3 de juliol del 2012, dia de Lluna Plena.

200mm (retallada), 1/320, F2.8, -2,3EV, ISO 400, WB Llum dia

Reconec que la primera vegada que els meus ulls van veure el que la càmera volia capturar, va ser de casualitat. 4 mesos enrere, durant un passeig per Palamós, camí del seu far, vam veure una bonica visió de la lluna sortint darrere unes roques on viu una colònia de gavines. Llàstima que en aquell moment no portava la càmera. Tot i renegar en un primer moment (ho reconec), el més útil és quedar-se amb la part positiva: he trobat un bon lloc on veure la lluna, i sé que cada mes tindré una lluna plena. És qüestió d’esperar…

Una setmana abans del dia en qüestió, rebo un missatge d’un amic i company, que em recorda que el dia 3 és Lluna Plena, i com a bon fotògraf, aprofitarà per fer fotos. El meu cap lliga esdeveniments: aquell dia seré a Palamós, i portaré la càmera!

Ja només era qüestió d’esperar la sortida de la lluna, acompanyat per la Cristina que, santa paciència, està acostumada a ajudar-me en aquestes petites aventures. I com en moltes coses de la vida, un munt de factors poden fer canviar els moments que creiem sota control. En aquest cas, un de molt simple (tant que no vam pensar en ell), va estar a punt de fer que no tinguéssim la foto. La terra es mou! És a dir, la lluna no va sortir pel mateix punt exacte que ara fa 4 mesos. La controlada espera es va transformar en un moment de pressa, ja que havíem de trobar un altre punt on fer la fotografia. Finalment ens vam decidir per un parell, i el resultat és aquest que avui podeu veure.

La idea final és ben simple: ja sigui en el mateix moment que veiem una cosa que ens agrada, o molt de temps després, no hem de parar fins aconseguir la foto!!!

2 comentaris

Publicat per Diari de la Bona Vida / Sal y Descubre a 6 juliol 2012 in FOTOGRAFIA, Palamós

Etiquetes: fotografia, lluna