Una visita obligada quan viatgem a Amsterdam és el seu barri vermell o Red Light (Roze Buurt en holandès). I diem obligada perquè s’ha convertit en una de les zones més turístiques de la ciutat. Per dues raons: la seva gran quantitat i varietat de restaurants i bars, i el morbo (sí, ho diem així de clar), que provoca veure en primera persona el que tothom ha sentit a parlar, l’exhibició de les prostitutes als aparadors de certs carrers.
El barri és molt més que això, està clar, però avui volem parlar sobretot del districte conegut com De Wallen, on el color vermell destaca de veritat. Situat en ple centre històric de la ciutat trobem molts sex-shops, restaurants, coffe-shops, locals d’estriptease, etc. Qualsevol persona pot passejar pels seus carrers, però la veritat, no és el millor lloc on les famílies amb nens s’hagin de moure, sobretot per la nit. La raó principal és que, encara que cada vegada menys, existeixen molts locals on les noies s’exhibeixen obertament oferint els seus serveis. Això passa dia i nit, però és especialment a partir del vespre, quan el vermell dels anuncis lluminosos il·lumina els carrers i es reflecteixen als canals d’aigua, oferint una atmosfera atraient.
És curiosa la mescla que trobem al barri. La barreja de turistes (la majoria), prostitutes, clients, i espectadors d’altres espectacles eròtics crea aquest ambient morbós del que hem parlat. Tot i ser conscients d’on som i de les “possibles” avantatges de la regulació de la prostitució (no entrarem en cap debat per discutir-ho), un no s’imagina ben bé què hi trobarà fins que ho veu. Al menys és el que ens va passar a nosaltres. Per moments arribes a creure que és una pura atracció turística, però quan veus com una parella de japonesos o un jove holandès discuteixen el preu amb la noia (sempre darrera la porta), i aquesta tapa la finestra amb la cortina, tornes a baixar a la realitat pura i dura de la vida.
Un aspecte a tenir en compte és la regla no escrita de no fer fotos a les noies. Bé, una regla potser perduda i/o oblidada, ja que un munt de turistes passegen amb la càmera al coll i sense pudor tracten de fer fotos als finestrals on s’exhibeixen les noies. Elles, molt acostumades, ràpidament es giren i s’amaguen no sense abans insultar al fotògraf. I la cosa pot ser pitjor, ja que d’alguns locals surten enormes “segurates” amb cara d’odiar les càmeres de fotos. Hi ha qui diu que fins i tot les poden arribar a llençar al canal més proper…
És llavors quan ens apareix el dilema: com mostrar en una entrada del nostre blog, la vida nocturna del barri vermell sense sentir-nos malament? No pretenem recrear-nos en les noies, ni mostrar als possibles clients, sinó explicar i ensenyar de manera clara el que un simple turista com nosaltres es troba quan passeja per allà. Voltem a mitja tarda, però sobretot és després, a la nit, on el barri és ple d’ambient. Llavors decidim complicar-nos la vida i fer les fotos sense una bona llum, i sense que ningú (o el mínim possible de gent) vegi que portem una càmera a sobre. No entrarem en detall de quina és la millor manera de fer aquest tipus de fotografies, però només us direm, que es va convertir en una mena de “reportatge” fotogràfic per un dels barris amb més vida d’Amsterdam.
FOTOS A 500px
