Un any més, seguim el costum de visitar el nostre estimat Montseny després de la primera nevada important de l’any, i el dia 30 de novembre agafem el cotxe, reservem un restaurant de l’entorn, i ens disposem a visitar un paisatge ben enfarinat. …Clica per continuar llegint i veure més fotos…
Som en ple gener i, tot i que hi ha dies que refresca, no podem dir que faci molt de fred. Tenim el costum, quan voltem pel nostre poble de Les Franqueses, de mirar cap al cim del Montseny. Estem esperant aquella nevada que el deixi ben enfarinat. Sempre hem trobat més agradable veure qualsevol muntanya amb neu, com si fos una cosa natural, encara que a casa nostra, cada vegada costi més de veure-la.
Aquest dimecres, en teníem tantes ganes que vam decidir pujar fins al Turó de l’Home (1700 mts.), un dels nostres llocs preferits tan per veure postes de sol, com la primera neu. El plan havia de ser perfecte. Un dia assolellat ens acompanyava i el començàvem dinant a la Borda de l’Avi, un magnífic restaurant situat a la carretera entre Sta. M. de Palautordera i Seva. Allà visitem l’ermita de Sant Bernat i ens trobem amb cavalls i gossos.
A mida que pujàvem, ja vèiem que molta neu no trobaríem. Primer parem al mirador de les Goitadores, a 1.171 metres, amb bona part del Parc del Montseny als nostres peus. Continuem pujant per la carretera fins al cim, parant cada dos per tres per fer una foto o simplement gaudir del lloc. Gairebé som a dalt quan comencem a veure com el voral de la carretera és blanc. No n’hi ha molta, però com si fóssim uns nens petits, ens fa molta gràcia trobar-ne.
Finalment, ens trobem baixada la barrera que hi ha a l’ últim tram de la carretera. Allà si que hi ha uns quants centímetres de neu, i sense un bon 4×4 o unes cadenes ens és impossible continuar. Però no ens fa res, una capa blanca ens envolta i recordem que hem complert el nostre propòsit. A més, per arrodonir el dia, el cel ens regala una d’aquelles meravelloses postes de sol. Ens quedem fins que marxa pràcticament el darrer raig de llum. Després toca baixar per aquella carretereta estreta gairebé a les fosques, però ho fem amb un gran somriure a la cara. Som conscients que no fan falta moltes coses per ser feliç…
Dimecres 15 de juny del 2011 s’ha pogut “veure” un eclipsi de lluna total. I diem veure entre cometes, perquè el cel tapat ens va impedir observar-lo en tot el seu esplendor. Tot i així, va valer la pena l’excursió que vam organitzar per intentar fotografiar un fenomen astronòmic com aquest.
Decidim pujar al Turó de l’Home, la muntanya més alta (1.700 metres) del massís del Montseny. La seva facilitat d’arribar per carretera degut a la construcció, fa anys, d’una guarnició militar i a l’observatori meteorològic del seu cim, van fer viable el nostre pla.
Uns quants cotxes, amb varies famílies i amics, compartien la mateixa idea, però només vam haver de caminar una mica per allunyar-nos de tothom. Encara que les fotos semblen fetes amb molta llum, us assegurem que eren més de les 22h. quan fèiem el nostre pícnic particular. Exposicions de més de 40 segons en tenen la culpa, però la veritat és que només disposaven de la llum d’un parell de lots i la contaminació lumínica de les ciutats…
Les nostres esperances de veure un bon eclipsi de seguida es van perdre, ja que el cel estava molt tapat. Però el moment era tan especial, que no va decaure el nostre ànim, i tot i perdre’ns el moment àlgid del fenomen, passades les 23h. la lluna va decidir aparèixer fugaçment entre els núvols per mostrar-se una mica. Difícil de fotografiar sense l’equip més adequat, però contents per tenir un punt de vista tan privilegiat del moment.
Vam tornar cap a casa a quarts d’una de la matinada, per unes carreteretes sense cap tipus d’il·luminació, però ben satisfets del nostre pícnic-fotogràfic-festiu!
Blog sobre cinemagraphs, timelapses i altres experiments…
|
FOTOS A 500px
