Hi ha fotos que surten espontàniament, gairebé sense pensar. Són aquelles que veus i necessites disparar a l’instant, perquè saps (o creus saber), que mai més tornaràs a veure aquell instant. I aquest moment m’encanta!
Però hi ha un altre tipus de fotos, que necessiten el seu temps, s’han de planificar, i mentre més coses sabem de l’instant en el que han de passar, millor. I aquest moment també m’encanta!
Avui vull parlar d’aquest segon moment, el que has de madurar i no importa que hagis d’esperar dies, setmanes o mesos, perquè saps que una bona planificació és la clau per capturar la foto que tens al cap… La foto és del dia 3 de juliol del 2012, dia de Lluna Plena.
200mm (retallada), 1/320, F2.8, -2,3EV, ISO 400, WB Llum dia
Reconec que la primera vegada que els meus ulls van veure el que la càmera volia capturar, va ser de casualitat. 4 mesos enrere, durant un passeig per Palamós, camí del seu far, vam veure una bonica visió de la lluna sortint darrere unes roques on viu una colònia de gavines. Llàstima que en aquell moment no portava la càmera. Tot i renegar en un primer moment (ho reconec), el més útil és quedar-se amb la part positiva: he trobat un bon lloc on veure la lluna, i sé que cada mes tindré una lluna plena. És qüestió d’esperar…
Una setmana abans del dia en qüestió, rebo un missatge d’un amic i company, que em recorda que el dia 3 és Lluna Plena, i com a bon fotògraf, aprofitarà per fer fotos. El meu cap lliga esdeveniments: aquell dia seré a Palamós, i portaré la càmera!
Ja només era qüestió d’esperar la sortida de la lluna, acompanyat per la Cristina que, santa paciència, està acostumada a ajudar-me en aquestes petites aventures. I com en moltes coses de la vida, un munt de factors poden fer canviar els moments que creiem sota control. En aquest cas, un de molt simple (tant que no vam pensar en ell), va estar a punt de fer que no tinguéssim la foto. La terra es mou! És a dir, la lluna no va sortir pel mateix punt exacte que ara fa 4 mesos. La controlada espera es va transformar en un moment de pressa, ja que havíem de trobar un altre punt on fer la fotografia. Finalment ens vam decidir per un parell, i el resultat és aquest que avui podeu veure.
La idea final és ben simple: ja sigui en el mateix moment que veiem una cosa que ens agrada, o molt de temps després, no hem de parar fins aconseguir la foto!!!
FOTOS A 500px
