Les processons de les diferents “Hermandades” o “Cofradies” omplen els carrers de la ciutat de turistes i devots seguidors. Les aglomeracions de gent són molt grans, i aquest fenomen rep el nom de “Bulla”. La gent s’amuntega quan s’aproxima una cofradia, i moltes vegades arriba a formar-se un autèntic tap on és impossible moure’s. La “bulla” es forma i es desfà sola, i és per això que no cal agobiar-se. El secret és no voler anar en contra de la multitud i deixar-se arrossegar.
El grup que es forma just davant del “Paso” i que decideix seguir la capçalera, ja sigui per motius religiosos, o com en el nostre cas, per fer fotografies, rep el nom de “cangrejeros”, perquè caminen cap enrere mentre tothom avança.
I potser un dels millors llocs per veure passar una Hermandad a Granada és a la Carrera del Darro. Diuen alguns, que és un dels carrers més romàntics i macos del món, i segurament no s’equivoquen. La carrera del Darro i el Paseo de los Tristes, és un lloc pintoresc, estret i que voreja el riu, on trobem monuments i edificis històrics, hotels, tabernes, restaurants… amb l’Alhambra al cap d’amunt com a vigilant de la zona.
Gaudim mentre acompanyem la Verge de la Cofradia Nuestra Señora de los Dolores per llocs estrets i plens de gent. El ritme és lent i la paciència és important. El “paso” s’apropa, els nazarenos, amb els seus capirotes deixant al descobert només els ulls, són personatges imponents; sota els “faldones”, les peces de tela que tapen l’estructura del “paso”, s’intueixen els “costaleros”, suant de valent per portar a hombros tot el pes. El capataz, la persona responsable de conduir el “paso”, va cridant ordres… Els trajectes (chicotá), són els moments que recorren els “pasos” des que s’aixequen de terra (levantá), fins que s’atura la marxa (arriá). Els silencis es complementen amb els aplaudiments. Quines sensacions, quines emocions!!!
Clica per veure post sobre la Semana Santa a la ciutat de Sevilla
FOTOS A 500px
