RSS

Arxiu de la categoria: França

Escapada a França (dia 5). L’encantador poble de Bonnieux

Clica per veure entrada dia 1
Clica per veure entrada dia 2
Clica per veure entrada dia 3 (1a part)
Clica per veure entrada dia 3 (2a part)
Clica per veure entrada dia 4

I com tot viatge, arriba l’últim dia de la nostra escapada. No tenim res planejat per avui, només sabem que hem d’arribar tard o d’hora a casa, ja que al dia següent comencem a treballar. Així que ens llevem i ens ho prenem amb calma. Un bon esmorzar i un bany a la piscina del nostre B&B “Une sieste en luberon” ens deixen en les millors condicions per continuar la ruta.

Hotel Une sieste en Luberon, Bonnieux. La Provence, França

Relax i paisatge: bona combinació!!

Comencem fent una visita més extensa a Bonnieux, el poble que ens ha acollit aquesta última nit. Es troba situat en un petit turó sobre la vall, i com altres pobles de la zona, els seus carrers són estrets i van sempre cap a dalt, en direcció a la seva església. Bé, una d’elles, perquè en podem trobar dues. La més famosa és “l’Église Vieille”, situada a dalt de tot del turó, des d’on podem tenir unes de les millors vistes de la vall. Això sí, per arribar cal, a més dels seus carrers, pujar un últim tram de 79 graons de pedra, que poden deixar-te sense alè… Però val la pena, ja que com hem dit, ofereix un mirador immillorable. És més, trobem grans cedres que aporten una agradable ombra, i fins i tot una zona per fer picnic. Una bona idea és comprar algun entrepà i dinar amb les meravelloses vistes que ofereix la zona.

Poble de Bonnieux. La Provence, França

Bonnieux és la típica imatge d’un bonic poble de La Provence

Poble de Bonnieux. La Provence, França

Segons la guia eren 86 graons, però mentre esbufegàvem al pujar-los, ens sortien 79

Poble de Bonnieux. La Provence, França

Les vistes des del mirador de l’Església Vella eren precioses

L’altra església “l’Église neuve”, es troba en una plaça al costat de la carretera que travessa el poble, i és on s’oficien les misses i actes litúrgics. A més, als seus peus, trobem l’inici del mercat que es fa els divendres. Paradetes de menjar, queviures, fruita, roba, utensilis de cuina, manualitats… una mica de tot. Nosaltres aprofitem per comprar una mica d’oli, mel i alguna coseta més. La Place Gambetta és el cor del poble, i avui, amb el mercat, té més vida que mai. Però no ens podem oblidar de la Place Carnot, on podem seure i fer un beure. Tenim tantes poques ganes de marxar, que tot i que els nostres plans inicials eren dinar a mig camí de casa, encara som a Bonnieux a l’hora de menjar. Així que aprofitem per seure en una de les terrasses i fer un bon àpat: una fusta de selecció de formatges de cabra de la zona de Luberon, on ens trobem. Molt recomanables! Acabem comprant un fantàstic pa francès en un forn de pa ple de gent, per fer-nos els entrepans que al dia següent menjarem a la feina. Serà una manera de recordar l’escapada…

bonnieux_mercat_esglesia

Sota l’església nova i als principals carrers del poble es munta el mercat

Poble de Bonnieux. La Provence, França

Voltem i comprem alguns productes locals

Poble de Bonnieux. La Provence, França

Artistes de la zona també tenen parades al mercat

Poble de Bonnieux. La Provence, França

La mel, junt amb l’oli, un dels productes que vam comprar

Poble de Bonnieux. La Provence, França

Tot i no escriure bé el que venien, la paella es va vendre rapidíssim

Poble de Bonnieux. La Provence, França

L’església nova vista des del mirador de l’església vella

Poble de Bonnieux. La Provence, França

El formatge de cabra de Luberon, boníssim!!!

Finalment, tornem a agafar el cotxe per fer camí cap a casa. Les petites carreteres són plenes de paradetes on venen fruita (moltes cireres!) i on pots trobar uns sucs de poma boníssims. Fins i tot vam veure empreses que et venen la fruita que tu mateix pots agafar directament dels arbres. Self-service!!

Hotel Une sieste en Luberon, Bonnieux. La Provence, França

El dia era radiant, llàstima que havíem de tornar…

Poble de Bonnieux. La Provence, França

Imatge del petit poble de Lacoste

Entrem a les carreteres generals i es fan els moments més pesats del viatge. Les hores es fan més llargues quan saps que estàs de tornada a casa… Per no fer-ho tot d’una tirada, tornem a visitar la ciutat de Béziers, a unes 3 hores de casa. Els divendres munten el Mercat de les Flors a la seva avinguda principal, Allée Paul Riquet, i fem una última volta per terres franceses. Ah! I aprofitem per berenar.

Béziers. Languedoc-Roussillon. França

El divendres és dia de Mercat de Flors a Béziers

Béziers. Languedoc-Roussillon. França

I déu n’hi do les que se’n venen…

Són gairebé les 22h de la nit quan arribem a casa nostra, carregats de fotos, experiències i records que, al dia següent, el ritme de la feina s’encarregarà d’anar esborrant. Però per això tenim aquest bloc, per recollir-ho tot i capbussar-nos quan vulguem recordar de nou com ens ho passem quan viatgem!!!

 

Etiquetes:

Escapada a França (dia 4) La Provence

Clica per veure entrada 1er dia
Clica per veure entrada 2on dia
Clica per veure entrada 3er dia  (Ipart)
Clica per veure entrada 3er dia (II part)

Continuem la nostra ruta per França, en plena Provença francesa. Ens llevem al poble de Manosque, i ja que ahir vam arribar una mica tard i no vam veure res, decidim visitar el seu centre històric i aprofitar per esmorzar. Entrem per una de les seves imponents portes que encara queden de l’antiga muralla medieval: la Porte Soubeyran. Ens condueix a un típic i tranquil poble on els carrerons, una mica laberíntics, i les places plenes de cafeteries i petits restaurants, ens acompanyen en una agradable passejada, fins sortir per l’altre costat del poble, just per l’altra porta murallada: la Porte Saunerie.

La Porte Soubeyran ens condueix a la ciutat antiga de Manosque

La Porte Soubeyran ens condueix a la ciutat antiga de Manosque

Manosque, La Provence. França

Carrers estrets condueixen al centre de la vila

Manosque, La Provence. França

A primera hora del matí el poble està molt tranquil

Place Marcel Pagnol. Manosque, La Provence. França

Esmorzem a la Place Marcel Pagnol

Visitem l’oficina d’informació per fer algunes preguntes i recollir alguns mapes que ens ajudin a conèixer la zona i ens dirigim a les afores del poble, a un lloc que la Cristina tenia moltes ganes de visitar: la fàbrica i botiga dels productes d’Occitane en Provence. Allà fem de turistes de la zona i comprem alguns sabons i articles relacionats amb la cosmètica, molts d’ells derivats de la lavanda, l’autèntica estrella de la zona. Una ràpida visita al museu de la marca així ens ho demostra.

provence_sabo_occitane

Visitem el paradís d’aquests productes

Poble de Roussillon, La Provence. França

Les carreteres plenes de corbes i envoltades de bosc ens acompanyen continuament

Vinyes camí de Roussillon a Gordes. La Provence, França

La zona també és molt famosa per les seves vinyes

Poble de Roussillon, La Provence. França

La nostra ruta ens porta del Parc du Verdon al Parc du Luberon

La carretera D900 ens condueix per una bonica ruta, i passem per pobles com Apt. Entrem de ple al Parc Natural du Luberon, i decidim visitar i dinar al poble de Roussillon. Situat a les muntanyes de Vaucluse, aquest bonic poble és conegut sobretot pel seu jaciment d’ocre, un dels més importants del món. Aquest pigment natural es troba barrejat amb la sorra de les muntanyes i té una importància enorme a la zona, i fins i tot hi ha la ruta anomenada “Sentier des Ocres”, per passejar entre arbres i petites formacions rocoses d’ocre. També es poden aprendre més coses sobre la utilització d’aquest material a la construcció o com a matèria primera a la pintura.

Poble de Roussillon, La Provence. França

Els penya-segats d’ocre són característics d’aquesta zona

Poble de Roussillon, La Provence. França

Tot i ser un poble molt turístic, ens vam trobar un Roussillon força tranquil

Poble de Roussillon, La Provence. França

Botiguetes i restaurants omplien els carrers

Les cases, totes de tons vermells, grocs i marrons, juntament amb les muntanyes i jaciments d’ocre, creen un contrast pictòric únic quan ho sumem al verd de la vegetació i al blau intens del cel. Quants colors! Dinem en un turístic restaurant, on per sort, i com ens passa sovint en aquestes escapades de temporada baixa, encara no ens trobem amb molta gent. Aprofitem per comprar uns gelats (un d’ells amb gust a lavanda! Boníssim!) i continuar la passejada fins a un mirador des d’on tenim unes bones vistes de la vall. Ah! I també trobem un petit mercat de productes artesans que es fa cada dijous fins a les 13h.

Poble de Roussillon, La Provence. França

Des d’aquest mirador es tenia una bona visió de tota la vall

Poble de Roussillon, La Provence. França

Passegem carrer amunt i carrer avall

Poble de Roussillon, La Provence. França

Detall dels colors ocres de les façanes i un llangardaix decoratiu

Poble de Roussillon, La Provence. França

Fins i tot els gelats són de lavanda. I a més, boníssims!!!

Poble de Roussillon, La Provence. França

Ens trobem uns quants cotxes d’època pels carrers de Roussillon

Continuem la ruta, amb la panxa plena, i ens apropem fins a l’Abadia de Notre-Dame de Sénanque, molt a prop de Gordes. Quan la divisem, ja hi ha alguna cosa que ens atrau, segurament l’entorn on va ser construïda, al segle XII. Uns cuidats camps de l’omnipresent lavanda ens acompanyen fins a les seves portes. L’única manera de visitar el seu interior, és a través de visites guiades, i aprofitant que està a punt de començar una, ens apuntem, per 7 euros cadascun. Tots els tours són únicament en francès, però la nostra guia vocalitza molt bé i parla lentament, així que és una delícia escoltar informació d’aquest monestir cistercenc i veure per dins una abadia amb tants anys d’història.

Abadia Notre-Dame de Sénanque. La Provence, França

Ens imaginem que bonica deu ser la imatge de l’abadia quan floreixin els camps de lavanda que l’envolten

Abadia Notre-Dame de Sénanque. La Provence, França

Una tranquil·litat absoluta presidia tot el recinte de l’abadia

Passegem per l’antic dormitori del monjos, l’església, el claustre, l’scriptorum i fins i tot la sala capitular. Amb les acurades explicacions de la guia i la nostra imaginació, ens costa molt poc traslladar-nos al passat! Recordem, que el moviment cistercenc, es caracteritza per la falta de decoració i la seva sobrietat, ja que precisament buscaven la contraposició a la sumptuositat de l’època. L’austeritat està present a tota l’abadia, i res ha de pertorbar la pau dels monjos.

Abadia Notre-Dame de Sénanque. La Provence, França

La visita guiada ens va servir per conèixer un munt de detalls

Abadia Notre-Dame de Sénanque. La Provence, França

L’antic dormitori dels monjos era l’inici de la visita

Abadia Notre-Dame de Sénanque. La Provence, França

El claustre cistercenc és un lloc de lectura i descans pels monjos

Comença a fer-se tard, i després de visitar la bonica i completa botiga de l’abadia, plena de productes fets pels mateixos monjos i utilitzant la lavanda que cultiven, ens acostem fins a Gordes, el poble més visitat del Luberon. Situat sobre un turonet, la imatge que ens trobem quan comencem a pujar per visitar-lo és magnífica. Tot i així, no és dels llocs que més ens van agradar de la zona, tot s’ha de dir!

Poble de Gordes. La Provence, França

La situació del poble de Gordes sobre un petit turó és inmillorable

Poble de Gordes. La Provence, França

I les vistes des dels seus carrers, impagables

Poble de Gordes. La Provence, França

Antigues cases de fusta i pedra i carrers empedrats formen el poble de Gordes

Poble de Gordes. La Provence, França

La plaça central del poble de Gordes

Poble de Gordes. La Provence, França

Es feia tard quan vam marxar del poble de Gordes

Marxem del poble, que comença a ser l’hora de sopar, i decidim arribar ja al poble de Bonnieux, on dormirem, i allà buscar algun lloc on menjar. I com després comprovarem, fem bé. Arribem sobre les 19h al nostre hotel, i tot i que ens costa una mica trobar-lo, finalment ho aconseguim. Es tracta de “Une sieste en Luberon” (veure nostra opinió a Tripadvisor) i de fet no és un hotel, sinó una gran casa on viuen en Nicholas i la Bàrbara, i lloguen un total de 5 habitacions. Situada entre boscos i camps de vinyes, ens reben molt cordialment i ja ens expliquen d’un inici que allà s’hi va a relaxar-se i a descansar. Ens ofereixen una copa de vi i unes cireres, i quan ens mostren l’habitació, entenem a què es referien quan parlen de desconnexió. A la nostra habitació, no existeix paret lateral, és a dir, no té finestres, i el nostre llit dóna directament a les vistes del bosc i com no, a un camp de lavanda, que per a enorme sorpresa nostra, sí que està florida. Per fi podem veure el color lila de l’espígol! La raó és que es tracta d’una varietat belga que floreix abans. Quina sort, podrem marxar de La Provence havent vist els bonics colors de la lavanda!

Hotel Une sieste en Luberon. Bonnieux, La Provence. França

El nostre hotel “Une sieste en Luberon” era un oasi de pau

Hotel Une sieste en Luberon. Bonnieux, La Provence. França

Ens relaxem una mica després d’un llarg dia de ruta

Hotel Une sieste en Luberon. Bonnieux, La Provence. França

Gràcies a la varietat belga que tenien plantada, vam aconseguir veure el lila de la lavanda

bonnieux_sieste_ruc

Com sempre, fent nous amics

Ens recomanen sopar al restaurant d’uns amics, i tot i que nosaltres portàvem la bona referència d’un altre, ens deixem aconsellar. Es diu “Un p’tit coin de cuisine”, i està al centre del poble. És un lloc encantador. El cambrer que ens atén és super-simpàtic, i el menjar és fantàstic. Uf! Què més podem desitjar! Doncs una meravellosa posta de sol, la millor de la nostra escapada d’aquests dies. De fet no m’hi puc estar, i abandono a la Cristina durant uns moments per fotografiar el meravellós cel que La Provence ens està oferint. Ja no puc comptar quantes vegades he fotografiat el capvespre, però sempre m’emociona fins a punts insospitats trobar-me en solitud davant d’aquest espectacle de la natura…

Posta de sol al poble de Bonnieux. La Provence, França

El sol s’amagava i els colors vermells inundaven el cel

Posta de sol al poble de Bonnieux. La Provence, França

No podia fer esperar a la Cristina amb el sopar a punt, però l’espectacle era grandiós

Amanida, taula de formatges, una boníssima carn i una ampolla de vi formen part del nostre sopar. Sortirem rodolant del restaurant! Tot i estar a propet, la casa on dormim està a les afores del poble, i no hi comptàvem (bé, de fet la Cristina m’ho havia dit però jo no havia fet cas…) que hem de tornar per un camí sense il·luminació. Caminem completament a les fosques, envoltats d’arbres i silenci, amb l’única llum d’un telèfon mòbil, però fins i tot això forma part de la màgia del dia! Vull tenir un record de les estrelles que ens acompanyen durant el recorregut, i quan arribem a l’habitació faig l’última foto del dia des del jardí, aquella que farà que quan la tornem a mirar, ens recordi com ens ho vam passar durant aquesta escapada…

Taula de formatges al restaurant Un P'tit coin de cuisine, de Bonnieux. La Provence, França

Un gran sopar per tancar el dia

Hotel Une sieste en Luberon, Bonnieux. La Provence, França

Per capturar el moviment de les estrelles, és imprescindible una llarga exposició amb la càmera

 

Etiquetes: , ,

Escapada a França (dia 3 -part2-) La Provence

Clica per veure entrada 1er dia de ruta
Clica per veure entrada 2n dia de ruta
Clica per veure entrada 3er dia de ruta (1a part)

Continuem la nostra ruta per França explicant la segona part del tercer dia de ruta.

Sortim, ara sí, del glamour i ens volem endinsar cap a la part de La Provence, per trobar més pau i tranquil·litat, i sobretot, bonics paisatges que fotografiar i contemplar.

Agafem l’autopista per avançar ruta, ja que anem retardats, però més tard ja tornem a circular per petites carreteres, com la D49, que ens fa passar pel poble d’ Ampus, una zona molt famosa per la seva mel, i ho comprovem veient apicultors al voral de la carretera.

Deixem per fi les autopistes i ens endinsem a la Provence

Apicultors, ramaders i camps i més camps…

Ens desviem per la ruta D957, i ens endinsem al Parc Natural Regional de Verdon.

Ja estem en plena natura, i sembla mentida que fa unes hores estàvem en ple caos. Per fi veiem el Llac de Sainte-Croix, que tot i que pensàvem que era un llac natural, es tracta d’un embassament creat al 1975, alimentat pel riu Verdon. Les seves 2.200 hectàrees d’aigües blaves reuneixen les millors condicions per la pràctica d’esports aquàtics. Parem a admirar-lo i continuem vorejant-lo una bona estona. Veiem molts ciclistes i excursionistes que, com nosaltres, gaudeixen d’aquests paratges. Bé, alguns potser no ho passen tan bé: ens trobem un matrimoni francès que està fent auto-stop i parem a recollir-los. Van carregats amb motxilles i ens demanen de portar-los fins al següent poble. S’havien quedat sense forces i ja no podien més… Dit i fet!

Le Lac de Sainte-Croix es troba al Parc Natural de Verdon

El llac és en realitat un enorme embassament construït per l’home

Continuem i una mica de pluja ens torna a acompanyar. Arribem fins al bonic poblet de Moustiers-Sainte-Marie, situat entre muntanyes, amb un riu que el travessa amb petites cascades entre les cases. Moustiers està inclòs a la llista francesa dels Plus beaux villages de Frances, i passejant pels seus carrerons entenem el per què.

El Poble de Moustiers-Sainte-Marie està situat entre les muntanyes del Grand Canyon du Verdon

Amb aquestes vistes es lleven cada dia els habitants de Moustiers

El riu i petites cascades travessen el seu casc urbà, oferint encara una imatge més maca del poble

El poble permet una petita passejada per recórrer els seus carrers

Eren més de les 20h, i la nostra visita provocava trobar-nos poquíssima gent. Genial !!

L’esglèsia parroquial és una petita joia

Carrers empedrats acompanyen al visitant

Fundat per uns monjos al segle V, els seus habitants diuen que respiren el cel més pur de tota Europa. Bonica manera de definir el lloc on vius! Un dels símbols del poble és l’estrella daurada que penja ben alçada entre dues muntanyes, tot i que era molt difícil veure-la al trobar un cel una mica gris.Segons la llegenda, es tracta d’una promesa feta pel Duc de Blacas que va fer si tornava viu de les Creuades.

Les vistes del Parc Natural són espectaculars

Tot i ser un poble petit, no podem oblidar el seu caire turístic. Podem trobar uns quants bars i restaurants

Les gotes d’aigua queien amb poca intensitat, però ens van acompanyar una estona

Els petits salts d’aigua passen a tocar de les cases del poble. Us imagineu sentir cada dia els curs d’un riu?

No estava emprenyat amb nosaltres, eh? Tot el contrari, però vam fer-li la foto mentre badallava

El vespre ens sorprèn en aquesta zona de La Provence i és quan més gaudim del paisatge. La pluja ja ha parat, però ens alegrem molt que hagi plogut. És una manera de millorar aquest paisatge, que és espectacular! Els camps tenen una capa de gotes que fan que els colors siguin els més vius que hem vist des que vam arribar.

Després de la pluja, els núvols es van obrir i van deixar pas a un bonic sol

Les gotes d’aigua encara feien més bonics els camps de blat

Els núvols van deixar pas a un vespre ben bonic

Detall dels camps de flors grogues que ens acompanyaven duran la ruta

La llum del sol està baixíssima, i això encara potencia la sensació d’espectacle visual. Passem per Riez, Valensole i els camps són plens de blat i d’espígol . Llàstima que encara no és l’ època de floriment, perquè tot és alucinant, però quan hi hagi el lila de les flors d’espígol deu ser brutal! Es nota que la tradició a la zona és fortíssima. Camps i camps d’espígol ens acompanyen. Plantats en perfectes i simètriques fileres que donen un ordre pictòric increïble. Com gaudim d’aquesta part de la ruta… Parem diverses vegades per fotografiar, tocar, respirar i sentir un moment únic. Aquell que et fa entendre de cop perquè ens agrada viatjar i descobrir llocs nous!

Llàstima que encara no era l’època del floriment de la lavanda

La disposició de la lavanda creava unes perfectes línies als camps

El nostre horari s’anava retardant irremeiablement, ja que havíem de parar cada dos per tres a admirar el paisatge

Quin grocs…

La sensació de pau i tranquil·litat era genial

I per variar, el temps se’ns tira a sobre. Arribem al poble de Manosque sobre les 20h, patint per trobar lloc on sopar (ja sabeu els horaris europeus pel tema dels àpats…) Però encara ens entretenim una estona a l’entrada del poble, ja que ens enamorem d’un petit pont on el sol juga amb la seva estructura i la flor dels arbres crea una atmosfera meravellosa. Són els pollancres, que tenen un particular sistema de reproducció: enviar les seves llavors ben lluny embolicant-les en un lleuger cotó flotant. Una altra visió que recordarem sempre. De fet la Cristina m’ha d’arrossegar, sinó crec que encara seria allà fent fotos.

Arribant al poble de Manosque ens trobem aquest bonic pont

La imatge que ens oferia del capvespre era impressionant

Per fi ens instal·lem al bonic Hotel de Le Pre Saint Michel (veure la nostra opinió a Tripadvisor), i ens demanen si volem sopar al seu restaurant. És tard i estem cansats, així que diem que sí, perquè decidim visitar el poble al dia següent. I fem una boníssima elecció. El restaurant està molt bé, i sopem un menú que tenen de 25 euros que és fantàstic. Au, ens tornem a atipar i anem al llit amb la sensació d’haver viscut un dia rodó!

 

Etiquetes:

Escapada a França (dia 3 – 1a part)

clica per veure dia 1 de l’escapada a França
clica per veure dia 2 de l’escapada a França

Continuem la nostra ruta per la costa francesa explicant la tercera jornada del viatge. Passem bona part del dia en plena Côte d’Azur, amb moltíssima gent i glamour, i més tard cap al vespre, ens dirigim cap a La Provence, i allà tot canvia. Pel camí, ens trobem poquíssima gent, i són els camps de blat, lavanda i la seva natura el que ens acompanya. Per això, i per no fer un post excessivament llarg i pesat, decidim separar els dos conceptes en dues entrades diferents.

Ens llevem a Niça, i tot i que els nostres plans eren continuar d’hora la ruta, ens tornem a encantar. Primer amb l’esmorzar, ja que la nostra reserva no l’inclou al nostre hotel, i preferim voltar una mica per trobar una cafeteria que ens agradi. Això ens dóna peu a passejar una mica per la ciutat ja que el sol que ha sortit és espectacular!

Agafant forces en una petita cafeteria a Niça

Caminem per la Rue de France, però sobretot voltem pel magnífic Promenade des Anglais, el símbol de la ciutat. Un llarg passeig marítim que acompanya durant quilòmetres a la seva platja d’aigües blaves, i on trobem banyistes, gent que pren el sol, ciclistes, patinadors, i tot tipus de persones que volen gaudir del sol d’una de les ciutats més visitades de tota França.

El dia comença amb un sol espectacular

Le Promenade des Anglais ens sembla un bonic lloc per passejar

La gent aprofita per prendre el sol

S’enten perfectament perquè l’anomenen “la Costa Blava”

Joves, grans, nens… tothom voltava pel passeig

La llargada del passeig permet practicar diferents esports

Això és el que fem nosaltres: seure una mica a la seva sorra de pedres petites, i caminar una mica pel Passeig.

Uns instants de relax a la platja de Niça

A tot el passeig podem trobar molts clubs i restaurants que donen directament al mar

Tot i que l’aigua era freda, molts valents prenien un bany

Un carril bici és idoni pels que volen recórrer el passeig a dues rodes

Ens encantaria anar a veure l’ambient a Mònaco (veure entrada d’una altra escapada), ja que el proper cap de setmana es celebra la cursa de Formula 1, i segur que s’ho val. Però sabem que hem de continuar si volem seguir els plans previstos. Tornem cap al Sud, i amb el cotxe passem per ciutats com Cagnes-sur-Mer i Antibes, fins arribar al nostre destí del dia: Cannes.

Una sèrie de grans murals amb fotos d’antigues edicions decoraven la ciutat de Cannes

Gent, gent i més gent

Les carpes i la catifa vermella són sinònims del Festival de Cinema

Molta tanca, molt policia i molt luxe

No vam veure cap estrella de Hollywood, però ens conformem amb la catifa vermella

Típiques botigues de records a Cannes a la cèntrica Rue du Suquet

Tot tipus de personatges circulen pels carrers de Cannes

Centenars de periodistes es troben a la ciutat aquests dies cobrint el Festival

Fa tanta calor que uns boníssims gelats ens duren 1 minut a la mà

La ciutat, en ple Festival Internacional de Cinema, és caòtica. Una barreja de descontrol absolut, amb molta gent, carrers tallats, però molta policia (amb bastanta mala llet, la veritat) posant ordre. Suposem que la ciutat està acostumada a tota aquesta voràgine. Molt glamour, molt “pijerio”, i sembla que tothom a la ciutat ha d’estar acreditat per tot. Les persones porten penjat els seus passes i identificadors, els cotxes les enganxines corresponents per poder travessar aquest o aquell carrer, la policia i el personal de seguretat controlant que res es descontroli. Uf! Nosaltres no volem assistir a cap projecció ni a cap roda de premsa, és clar, però si poguéssim veure alguna estrella de Hollywood no ens importaria. El que sí que podem veure són molts cotxes de somni: Ferraris, Lamborghinis, tota la jet-set fa servir els seus capritxos per lluir-los. Cannes es converteix per uns dies en l’aparador dels “millonetis” a tota Europa.

El colmo del luxe. Si tens un lamborghini color taronja, has de fer que el teu equip de “guardaspaldes” vagi a joc amb tu…

Una imatge típica dels mitjans informatius. Les escales preparades per obtenir les millors imatges quan arribin les estrelles

Molta gent demanava passis per veure les diferents projeccions. Alguns a canvi de “hugs” (abraçades)

Trobar una terrassa per dinar era missió impossible als carrers principals

Finalment trobem un bon lloc on dinar

Voltem i revoltem pel centre de la Ciutat i el seu Port. Veiem catifes vermelles i molta gent fent cua per tot. Però d’actors famosos, cap ni un.

Sota Marilyn i el cartell del Festival de Cinema

Fent amigues pels carrers de Cannes

Un famós mural cinematogràfic decora la façana de l’estació d’autobusos de Cannes

Però a nosaltres el que ens agrada és descobrir la ciutat, i com sempre, intentem trobar un lloc panoràmic per fer-nos una idea de com és Cannes. Aquesta vegada ho descobrim de casualitat. La Plaça de La Castre ens ofereix unes bones vistes de la ciutat. Dinem molt bé a la terrassa d’un petit i restaurant, i tot i que ens quedaríem tot el dia, ens obliguem a continuar la nostra ruta.

La Place de la Castre, és un bonic lloc on descansar a Cannes

Quin bon dia ens va acompanyar durant la visita a Cannes

Vistes del port esportiu de Cannes des de la Place de la Castre

Un passeig per la cèntrica Rue Meynadier

El cartell de l’edició 65 del Festival era present a molts llocs

Sortim del glamour i ens volem endinsar cap a la part de La Provence, per trobar més pau i tranquil·litat, i sobretot, bonics paisatges que fotografiar i contemplar. Però això serà a la propera entrada…

 

Etiquetes: ,

Escapada a França (dia 2)

clica per veure entrada dia 1

Després de sortir del petit poble de Roquevaire amb la panxa plena per l’esmorzar, ens volem endinsar, ara sí, al glamour de la Costa Blava Francesa. Recordem que aquests dies se celebra el torneig de tenis de Niça, el Festival de Cinema de Cannes i la cursa de Formula 1 de Mònaco. Abans però, conduïm per petites carreteres i passem per bonics pobles com Auriol, Saint-Zacharie, Brignoles, Le Luc, La Garde-Freinet, Grimaud… fins arribar a una de les ciutats referència de la Cote d’Azur: Saint-Tropez, on decidim dinar.

El port esportiu de Saint-Tropez era un no parar de veure grans iots i velers

Souvenirs i records es poden trobar a moltes botigues

La pluja ens va donar una treva durant la visita a Saint-Tropez

Impossible trobar aparcament a Saint-Tropez

Una bona passejada per la ciutat

Per variar ens costa molt aparcar el cotxe (ens penedim molt de no respectar la idea original de venir en moto). Quin canvi! Aquí sí que es nota el luxe. Passegem pel port esportiu, i els iots i enormes velers fan morir d’enveja a la majoria de mortals. Arriba un vaixell enorme, i un munt de gent s’amuntega al seu voltant. Suposem que és algú famós, però ens fa mandra esperar per veure qui és el “ricachon” que arriba, i continuem caminant. Ara sí, trobem al final del port, una creperia bretona que fa bona pinta, i té uns preus raonables, ja que molts restaurants tenen plats i preus estratosfèrics! Dinem molt bé, i cau la primera ampolla de sidra.

Una bona crepe i una ampolla de sidra dolça per aguantar els quilòmetres de ruta…

S’ha de vigilar amb els preus, tot està caríssim

Cotxes esportius, iots, fortunes… Que mal repartit està el món…

Ups! He colat aquesta foto una mica “rara”, però no m’hi puc estar. I de fet està del revés, però és que m’agradava més així…

Ens endinsem a la ciutat vella, plena de carrerons i restes de l’antiga muralla, com la Muralla de Jarlier, o la Ciutadella antiga del segle XVI.

La muralla Jarlier, restes de l’antiga muralla de la ciutat

Entre tantes botigues de “marca”, encara es poden trobar típics comerços de poble

No hi ha res com menjar-se una crepe dolça mentre es visita la ciutat

Els carrers paral·lels al mar són ben macos, i plens de botigues i comerços

Tot i la gentada que hi havia, encara es podien trobar racons ben tranquils

S’ha d’anar amb compte amb els preus dels establiments (sobretot si després no volem tenir un gran ensurt amb la Visa), ja que molts llocs són caríssims. Prenem un café i un te que ens costa 5 euros cada un.

Tot i el luxe, és trist veure com a les portes de la glamourosa botiga Chanel, o a qualsevol racó de la ciutat, trobem gent sense sostre.

Continuem la ruta, i voregem la badia sempre seguint l’aigua. Passem per la ciutat de Sainte-Maxime, que sembla igual de luxosa que Saint-Tropez, però més tranquil.la i petita.

Ens dirigim ja cap a Niça, amb aquella tranquil.litat nostra que ens caracteritza, perquè aquest vespre tenim entrades per un dels actes estrella de la nostra ruta: el concert de Coldplay! Just entrem a l’autopista trobem una retenció al mateix peatge, i un cartell lluminós que ens indica 14 quilòmetres de cues. No ens ho podem creure! De sobte l’emissora de ràdio francesa que estem escoltant, ofereix un butlletí informatiu per informar de l’estat del trànsit. Ens corrobora que les carreteres cap a Niça estan col·lapsades, degut a que molta gent ja es dirigeix al concert. Són les 18h de la tarda, i nosaltres som tan feliços que abans del concert preteníem arribar al nostre hotel per canviar-nos i dutxar-nos… De nou, canvi de plans!

Decidim anar directament al lloc del concert, l’estadi Nikaia Charles Ehrmann. Quin col.lapse! (tornem a pensar en que bé ens hauria anat la moto ara…) Ens fan aparcar ben lluny, però tenen preparats un servei de busos que ens apropa a l’entrada de l’estadi. Aprofitem per trucar a l’hotel i avisar que arribarem tard: “-Ah! Tenen entrades pel concert? No es preocupin, poden arribar a l’hora que vulguin.”- Es nota que Niça deu estar ocupada per turistes que han vingut a veure el show dels Coldplay!

Les cues per entrar al concert eren enormes, però avançaven molt ràpid

I un cop a dins, comença l’espectacle. Abans actuen la cantant Rita Ora i el grup Marina and the Diamonds, i no és fins les 22h que surten els protagonistes de la nit. Apoteòsic, genial, brutal… no tenim paraules per definir l’actuació. En directe son boníssims, i es nota que saben el que és un espectacle audiovisual. No paren d’oferir sorpreses: focs artificials, globus, llums… i 45.000 persones que no paren de cantar i animar!

L’organització repartia uns braçalets que s’encenien en determinats moments, creant una fantàstica imatge

Panoràmica de l’estadi mentre actuaven els grups teloners

Quins nervis! Que començi ja…

La sorpresa més gran de la nit, ve a mig concert. Estem situats a la gespa de l’estadi, a mitja distància de l’escenari, i com tots aquest grans concerts, o ets al davant de tot o gairebé has de seguir el concert per les enormes pantalles muntades. I jo encara puc veure bastant bé al grup, però la Cristina (que no vull dir que sigui petita, però tampoc és molt alta -ja m’enteneu-) sempre té un munt de caps al mig que tapen la seva visió. Doncs bé, després d’una pausa, amb tot l’estadi a les fosques, de cop i volta comença una nova cançó però no veiem a ningú. On són? I em giro al darrera i els veig allà, a pocs metres nostres, damunt d’un petit escenari que han muntat per oferir un parell de cançons entre el públic. Llàstima que Murphy sempre m’acompanya amb les decisions fotogràfiques. M’explico: Si arribo a voler entrar al concert amb la càmera de fotos gran, segur que m’hauria trobat problemes a l’entrada, com m’ha passat a d’altres llocs. És per això que vaig optar per deixar-la al cotxe, però la llei de Murphy diu que si no l’agafo, no hauria tingut cap problema per entrar-la amb mi. De fet al voltant nostre hi havia diverses persones amb càmeres professionals. I jo només tenia el mòbil per fer-los fotos quan segurament mai més els tornaré a tenir tan a prop meu. Quina llàstima!

Coldplay va situar-se durant dues cançons entre el públic

La gent no parava d’animar i cantar

L’espectacle de llums i colors era brutal

Però que una foto no trenqui el moment tant especial. Coldplay torna a l’escenari principal i ens ofereix un final de concert espectacular. Quan tot acaba la gent es resisteix a abandonar l’estadi. Quan obren les llums encara es veuen més persones per tot arreu. Els busos per tornar als pàrquings van plens, i decidim, com moltes més persones, fer una passejada a peu fins el nostre cotxe.

Total, que arribem al nostre hotel, La Villa Nice Promenade (veure la nostra opinió a Tripadvisor), quan ja és gairebé la 1 de la matinada. Per sort, trobem un lloc per aparcar bastant a prop.

Uf! Costa dormir amb tantes emocions juntes, però estem cansadíssims i demà ens espera un altre plat fort: El Festival de Cinema de Cannes.

 

Etiquetes: , , ,

Escapada a França (dia 1)

L’escapada a França del 21 al 25 de maig del 2012 ha sortit rodona, tot i que vam patir un canvi de plans d’última hora. La nostra idea era fer una ruta en moto, ja que teníem moltes ganes de voltar sobre dues rodes, però el temps ens va impedir fer-ho, i vam optar per fer-la en cotxe. Vam estar pendents fins a l’últim moment del núvols, però ja vam veure que com a mínim el primer dia, dilluns, la pluja ens acompanyaria constantment. I una cosa teníem clara: encara que plogués, faríem la nostre escapada!
La vam dividir en dues parts, la primera visitant unes quantes poblacions de la Costa Blava francesa, i la segona endinsant-nos cap a l’interior recorrent una mica La Provence.
Com que teníem ganes de fer una entrada diària des d’allà, però finalment no va ser possible, escriurem els posts com un petit diari de ruta.
Si alguna cosa té la Cotê d’Azur és “pijerio” i gent guapa. I més si en una mateixa setmana se celebra un important torneig de tenis a Niça, el gran premi de Formula 1 de Mònaco, i el famós Festival de Cinema de Cannes. Toma ya!!!
Anem pas a pas. Un cop sortim de casa, no parem fins passar la frontera, i la primera aturada és a la ciutat de Béziers. Allà anem amb la referència d’una Creperia Bretona per dinar, però quan trobem l’adreça, veiem que el local és tancat. Canvi de plans: uns sandwitxos. Passegem pel seu passeig Alles Paul Riquet, amb terrasses i bars.
Continuem ruta, i per no fer tot el camí per autopistes, decidim passar per la costa.

Només arribar a Béziers comença la nostra recerca de cafeteries

Tastem unes tartaletes del que s’autodenomina el millor pastisser de la zona (n’hem tastat de millors…)

Entrem a Marsella, però anem una mica tard, i ja coneixíem una mica la ciutat d’una escapada anterior, així que no ens aturem i continuem fins al petit poble de Roquevaire. Aquí és on tenim reservada la primera nit d’hotel. Bé, no ben bé d’hotel, ja que hem decidit buscar petits allotjaments, que a França són encantadors. Moltes famílies disposen de cases molt xules, i tenen algunes habitacions disponibles. El tracte és molt millor, et permet conèixer gent i l’amabilitat (i els esmorzars), són millors que els grans hotels… Hem triat La Bastide Saint Nabor (veure nostra opinió a Tripadvisor), una casa amb només 3 habitacions. Arribem sobre les 19h, i la pluja torna a aparèixer. Així que, tot i que fa una bona temperatura, no podem fer servir la piscina que tenen. Ens rep l’Eric, el pare de família, que ens recomana anar a sopar al turístic poble de Cassin.

A la casa d’hostes de Roquevaire, ens rep el seu gat

Detall de la nostra habitació al poble de Roquevaire

Dit i fet, ens dirigim a Cassis, a uns 25 minuts de Roquevaire. És un poble costaner, petit però molt maco. D’antiga tradició pesquera, ara és el turisme qui arriba amb l’estiu. No és estrany que als seus habitants els agradi reproduir la dita del premi nobel de literatura Frédéric Mistral (1830 – 1914):

“Qu’a vist Paris, se noun a vist Cassis, pou dire: n’ai rèn vist” (Qui ha vist París, si no ha vist Cassis, es pot dir que no ha vist res)

Encara no és temporada alta, i continuen caient algunes gotes, però la part positiva és que no trobem molta gent i ja tenen molts restaurants i terrasses obertes. Tot i així, ens costa molt aparcar. No volem imaginar-vos com deu ser trobar un lloc en ple estiu!

La nostra visita de Cassis comença per la Plaça de la Republique

Escapar-se quan encara no és temporada alta, pot oferir més tranquil.litat

El turisme s’ha imposat sobre la pesca al bonic poble de Cassis

Una lleugera pluja ens va acompanyar gairebé tota la primera jornada de la nostra ruta

Sopem a un restaurant molt recomanable: Le Romarin, a la Rue Docteur Séverin Icard, un italià amb un toc afrancesat. Està a un carrer un pel més amagat que els més principals i saturats, si això es pot dir d’un lloc turístic… Voltem per la seva Place de la Republique, i baixem per la seva avinguda principal, Victor Hugo. El carrer ens porta fins al port, ple de barques, vaixells i molts restaurants amb vistes al mar. Caminem per la seva platja mentre es fa fosc, sempre sota la vigilància del gran Castell de Cassis, situat dalt d’un turó sobre el mar. Aquesta antiga fortalesa és ara un luxós hotel.

Les barques continuen donant al poble un aire molt pescador

L’imponent Château de Cassis domina les vistes del poble

A la Place Baragnon de Cassis es troba l’església del poble

El dia ens ha passat molt ràpid, i tot i estar cansats, anem a dormir tard i amb les panxes ben plenes (maleïdes escapades que no ens permeten fer bondat amb la dieta…)

Dormim sentint només les gotes de pluja i ens aixequem amb ganes de continuar la nostra ruta. Ara és Sylvie qui ens rep a la cuina on serveixen els esmorzars. És encantadora i ens té preparat una enorme varietat de pans i melmelades (ummmm, com ens agrada el pa francès!), croissants, pastissos… Allà ens trobem una parella de jubilats francesos amb els qui mantenim una agradable conversa. La mescla de paraules en francès, anglès, català i castellà, ens recorda que, amb amabilitat i bon rotllo es pot viatjar per tot arreu sense dominar els idiomes.

 
 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 227 other followers