Continuem la nostra ruta per la costa francesa explicant la tercera jornada del viatge. Passem bona part del dia en plena Côte d’Azur, amb moltíssima gent i glamour, i més tard cap al vespre, ens dirigim cap a La Provence, i allà tot canvia. Pel camí, ens trobem poquíssima gent, i són els camps de blat, lavanda i la seva natura el que ens acompanya. Per això, i per no fer un post excessivament llarg i pesat, decidim separar els dos conceptes en dues entrades diferents.
Ens llevem a Niça, i tot i que els nostres plans eren continuar d’hora la ruta, ens tornem a encantar. Primer amb l’esmorzar, ja que la nostra reserva no l’inclou al nostre hotel, i preferim voltar una mica per trobar una cafeteria que ens agradi. Això ens dóna peu a passejar una mica per la ciutat ja que el sol que ha sortit és espectacular!
Agafant forces en una petita cafeteria a Niça
Caminem per la Rue de France, però sobretot voltem pel magnífic Promenade des Anglais, el símbol de la ciutat. Un llarg passeig marítim que acompanya durant quilòmetres a la seva platja d’aigües blaves, i on trobem banyistes, gent que pren el sol, ciclistes, patinadors, i tot tipus de persones que volen gaudir del sol d’una de les ciutats més visitades de tota França.
El dia comença amb un sol espectacular
Le Promenade des Anglais ens sembla un bonic lloc per passejar
La gent aprofita per prendre el sol
S’enten perfectament perquè l’anomenen “la Costa Blava”
Joves, grans, nens… tothom voltava pel passeig
La llargada del passeig permet practicar diferents esports
Això és el que fem nosaltres: seure una mica a la seva sorra de pedres petites, i caminar una mica pel Passeig.
Uns instants de relax a la platja de Niça
A tot el passeig podem trobar molts clubs i restaurants que donen directament al mar
Tot i que l’aigua era freda, molts valents prenien un bany
Un carril bici és idoni pels que volen recórrer el passeig a dues rodes
Ens encantaria anar a veure l’ambient a Mònaco (veure entrada d’una altra escapada), ja que el proper cap de setmana es celebra la cursa de Formula 1, i segur que s’ho val. Però sabem que hem de continuar si volem seguir els plans previstos. Tornem cap al Sud, i amb el cotxe passem per ciutats com Cagnes-sur-Mer i Antibes, fins arribar al nostre destí del dia: Cannes.
Una sèrie de grans murals amb fotos d’antigues edicions decoraven la ciutat de Cannes
Gent, gent i més gent
Les carpes i la catifa vermella són sinònims del Festival de Cinema
Molta tanca, molt policia i molt luxe
No vam veure cap estrella de Hollywood, però ens conformem amb la catifa vermella
Típiques botigues de records a Cannes a la cèntrica Rue du Suquet
Tot tipus de personatges circulen pels carrers de Cannes
Centenars de periodistes es troben a la ciutat aquests dies cobrint el Festival
Fa tanta calor que uns boníssims gelats ens duren 1 minut a la mà
La ciutat, en ple Festival Internacional de Cinema, és caòtica. Una barreja de descontrol absolut, amb molta gent, carrers tallats, però molta policia (amb bastanta mala llet, la veritat) posant ordre. Suposem que la ciutat està acostumada a tota aquesta voràgine. Molt glamour, molt “pijerio”, i sembla que tothom a la ciutat ha d’estar acreditat per tot. Les persones porten penjat els seus passes i identificadors, els cotxes les enganxines corresponents per poder travessar aquest o aquell carrer, la policia i el personal de seguretat controlant que res es descontroli. Uf! Nosaltres no volem assistir a cap projecció ni a cap roda de premsa, és clar, però si poguéssim veure alguna estrella de Hollywood no ens importaria. El que sí que podem veure són molts cotxes de somni: Ferraris, Lamborghinis, tota la jet-set fa servir els seus capritxos per lluir-los. Cannes es converteix per uns dies en l’aparador dels “millonetis” a tota Europa.
El colmo del luxe. Si tens un lamborghini color taronja, has de fer que el teu equip de “guardaspaldes” vagi a joc amb tu…
Una imatge típica dels mitjans informatius. Les escales preparades per obtenir les millors imatges quan arribin les estrelles
Molta gent demanava passis per veure les diferents projeccions. Alguns a canvi de “hugs” (abraçades)
Trobar una terrassa per dinar era missió impossible als carrers principals
Finalment trobem un bon lloc on dinar
Voltem i revoltem pel centre de la Ciutat i el seu Port. Veiem catifes vermelles i molta gent fent cua per tot. Però d’actors famosos, cap ni un.
Sota Marilyn i el cartell del Festival de Cinema
Fent amigues pels carrers de Cannes
Un famós mural cinematogràfic decora la façana de l’estació d’autobusos de Cannes
Però a nosaltres el que ens agrada és descobrir la ciutat, i com sempre, intentem trobar un lloc panoràmic per fer-nos una idea de com és Cannes. Aquesta vegada ho descobrim de casualitat. La Plaça de La Castre ens ofereix unes bones vistes de la ciutat. Dinem molt bé a la terrassa d’un petit i restaurant, i tot i que ens quedaríem tot el dia, ens obliguem a continuar la nostra ruta.
La Place de la Castre, és un bonic lloc on descansar a Cannes
Quin bon dia ens va acompanyar durant la visita a Cannes
Vistes del port esportiu de Cannes des de la Place de la Castre
Un passeig per la cèntrica Rue Meynadier
El cartell de l’edició 65 del Festival era present a molts llocs
Sortim del glamour i ens volem endinsar cap a la part de La Provence, per trobar més pau i tranquil·litat, i sobretot, bonics paisatges que fotografiar i contemplar. Però això serà a la propera entrada…
FOTOS A 500px
