L’escapada a França del 21 al 25 de maig del 2012 ha sortit rodona, tot i que vam patir un canvi de plans d’última hora. La nostra idea era fer una ruta en moto, ja que teníem moltes ganes de voltar sobre dues rodes, però el temps ens va impedir fer-ho, i vam optar per fer-la en cotxe. Vam estar pendents fins a l’últim moment del núvols, però ja vam veure que com a mínim el primer dia, dilluns, la pluja ens acompanyaria constantment. I una cosa teníem clara: encara que plogués, faríem la nostre escapada!
La vam dividir en dues parts, la primera visitant unes quantes poblacions de la Costa Blava francesa, i la segona endinsant-nos cap a l’interior recorrent una mica La Provence.
Com que teníem ganes de fer una entrada diària des d’allà, però finalment no va ser possible, escriurem els posts com un petit diari de ruta.
Si alguna cosa té la Cotê d’Azur és “pijerio” i gent guapa. I més si en una mateixa setmana se celebra un important torneig de tenis a Niça, el gran premi de Formula 1 de Mònaco, i el famós Festival de Cinema de Cannes. Toma ya!!!
Anem pas a pas. Un cop sortim de casa, no parem fins passar la frontera, i la primera aturada és a la ciutat de Béziers. Allà anem amb la referència d’una Creperia Bretona per dinar, però quan trobem l’adreça, veiem que el local és tancat. Canvi de plans: uns sandwitxos. Passegem pel seu passeig Alles Paul Riquet, amb terrasses i bars.
Continuem ruta, i per no fer tot el camí per autopistes, decidim passar per la costa.
Només arribar a Béziers comença la nostra recerca de cafeteries
Tastem unes tartaletes del que s’autodenomina el millor pastisser de la zona (n’hem tastat de millors…)
Entrem a Marsella, però anem una mica tard, i ja coneixíem una mica la ciutat d’una escapada anterior, així que no ens aturem i continuem fins al petit poble de Roquevaire. Aquí és on tenim reservada la primera nit d’hotel. Bé, no ben bé d’hotel, ja que hem decidit buscar petits allotjaments, que a França són encantadors. Moltes famílies disposen de cases molt xules, i tenen algunes habitacions disponibles. El tracte és molt millor, et permet conèixer gent i l’amabilitat (i els esmorzars), són millors que els grans hotels… Hem triat La Bastide Saint Nabor (veure nostra opinió a Tripadvisor), una casa amb només 3 habitacions. Arribem sobre les 19h, i la pluja torna a aparèixer. Així que, tot i que fa una bona temperatura, no podem fer servir la piscina que tenen. Ens rep l’Eric, el pare de família, que ens recomana anar a sopar al turístic poble de Cassin.
A la casa d’hostes de Roquevaire, ens rep el seu gat
Detall de la nostra habitació al poble de Roquevaire
Dit i fet, ens dirigim a Cassis, a uns 25 minuts de Roquevaire. És un poble costaner, petit però molt maco. D’antiga tradició pesquera, ara és el turisme qui arriba amb l’estiu. No és estrany que als seus habitants els agradi reproduir la dita del premi nobel de literatura Frédéric Mistral (1830 – 1914):
“Qu’a vist Paris, se noun a vist Cassis, pou dire: n’ai rèn vist” (Qui ha vist París, si no ha vist Cassis, es pot dir que no ha vist res)
Encara no és temporada alta, i continuen caient algunes gotes, però la part positiva és que no trobem molta gent i ja tenen molts restaurants i terrasses obertes. Tot i així, ens costa molt aparcar. No volem imaginar-vos com deu ser trobar un lloc en ple estiu!
La nostra visita de Cassis comença per la Plaça de la Republique
Escapar-se quan encara no és temporada alta, pot oferir més tranquil.litat
El turisme s’ha imposat sobre la pesca al bonic poble de Cassis
Una lleugera pluja ens va acompanyar gairebé tota la primera jornada de la nostra ruta
Sopem a un restaurant molt recomanable: Le Romarin, a la Rue Docteur Séverin Icard, un italià amb un toc afrancesat. Està a un carrer un pel més amagat que els més principals i saturats, si això es pot dir d’un lloc turístic… Voltem per la seva Place de la Republique, i baixem per la seva avinguda principal, Victor Hugo. El carrer ens porta fins al port, ple de barques, vaixells i molts restaurants amb vistes al mar. Caminem per la seva platja mentre es fa fosc, sempre sota la vigilància del gran Castell de Cassis, situat dalt d’un turó sobre el mar. Aquesta antiga fortalesa és ara un luxós hotel.
Les barques continuen donant al poble un aire molt pescador
L’imponent Château de Cassis domina les vistes del poble
A la Place Baragnon de Cassis es troba l’església del poble
El dia ens ha passat molt ràpid, i tot i estar cansats, anem a dormir tard i amb les panxes ben plenes (maleïdes escapades que no ens permeten fer bondat amb la dieta…)
Dormim sentint només les gotes de pluja i ens aixequem amb ganes de continuar la nostra ruta. Ara és Sylvie qui ens rep a la cuina on serveixen els esmorzars. És encantadora i ens té preparat una enorme varietat de pans i melmelades (ummmm, com ens agrada el pa francès!), croissants, pastissos… Allà ens trobem una parella de jubilats francesos amb els qui mantenim una agradable conversa. La mescla de paraules en francès, anglès, català i castellà, ens recorda que, amb amabilitat i bon rotllo es pot viatjar per tot arreu sense dominar els idiomes.
FOTOS A 500px
