Continuem la nostra ruta per la costa francesa explicant la tercera jornada del viatge. Passem bona part del dia en plena Côte d’Azur, amb moltíssima gent i glamour, i més tard cap al vespre, ens dirigim cap a La Provence, i allà tot canvia. Pel camí, ens trobem poquíssima gent, i són els camps de blat, lavanda i la seva natura el que ens acompanya. Per això, i per no fer un post excessivament llarg i pesat, decidim separar els dos conceptes en dues entrades diferents.
Ens llevem a Niça, i tot i que els nostres plans eren continuar d’hora la ruta, ens tornem a encantar. Primer amb l’esmorzar, ja que la nostra reserva no l’inclou al nostre hotel, i preferim voltar una mica per trobar una cafeteria que ens agradi. Això ens dóna peu a passejar una mica per la ciutat ja que el sol que ha sortit és espectacular!
Caminem per la Rue de France, però sobretot voltem pel magnífic Promenade des Anglais, el símbol de la ciutat. Un llarg passeig marítim que acompanya durant quilòmetres a la seva platja d’aigües blaves, i on trobem banyistes, gent que pren el sol, ciclistes, patinadors, i tot tipus de persones que volen gaudir del sol d’una de les ciutats més visitades de tota França.
Això és el que fem nosaltres: seure una mica a la seva sorra de pedres petites, i caminar una mica pel Passeig.
Ens encantaria anar a veure l’ambient a Mònaco (veure entrada d’una altra escapada), ja que el proper cap de setmana es celebra la cursa de Formula 1, i segur que s’ho val. Però sabem que hem de continuar si volem seguir els plans previstos. Tornem cap al Sud, i amb el cotxe passem per ciutats com Cagnes-sur-Mer i Antibes, fins arribar al nostre destí del dia: Cannes.
La ciutat, en ple Festival Internacional de Cinema, és caòtica. Una barreja de descontrol absolut, amb molta gent, carrers tallats, però molta policia (amb bastanta mala llet, la veritat) posant ordre. Suposem que la ciutat està acostumada a tota aquesta voràgine. Molt glamour, molt “pijerio”, i sembla que tothom a la ciutat ha d’estar acreditat per tot. Les persones porten penjat els seus passes i identificadors, els cotxes les enganxines corresponents per poder travessar aquest o aquell carrer, la policia i el personal de seguretat controlant que res es descontroli. Uf! Nosaltres no volem assistir a cap projecció ni a cap roda de premsa, és clar, però si poguéssim veure alguna estrella de Hollywood no ens importaria. El que sí que podem veure són molts cotxes de somni: Ferraris, Lamborghinis, tota la jet-set fa servir els seus capritxos per lluir-los. Cannes es converteix per uns dies en l’aparador dels “millonetis” a tota Europa.

El colmo del luxe. Si tens un lamborghini color taronja, has de fer que el teu equip de “guardaspaldes” vagi a joc amb tu…

Una imatge típica dels mitjans informatius. Les escales preparades per obtenir les millors imatges quan arribin les estrelles

Molta gent demanava passis per veure les diferents projeccions. Alguns a canvi de “hugs” (abraçades)
Voltem i revoltem pel centre de la Ciutat i el seu Port. Veiem catifes vermelles i molta gent fent cua per tot. Però d’actors famosos, cap ni un.
Però a nosaltres el que ens agrada és descobrir la ciutat, i com sempre, intentem trobar un lloc panoràmic per fer-nos una idea de com és Cannes. Aquesta vegada ho descobrim de casualitat. La Plaça de La Castre ens ofereix unes bones vistes de la ciutat. Dinem molt bé a la terrassa d’un petit i restaurant, i tot i que ens quedaríem tot el dia, ens obliguem a continuar la nostra ruta.
Sortim del glamour i ens volem endinsar cap a la part de La Provence, per trobar més pau i tranquil·litat, i sobretot, bonics paisatges que fotografiar i contemplar. Però això serà a la propera entrada…







































































FOTOS A 500px



