Darrere d’aquest títol una mica estrany, volem englobar tres conceptes: una de les ciutats més maques, una de les obres d’art més universals i una de les prohibicions més tontes del món. M’explico:
La ciutat és Florència, segurament un dels llocs més macos que hem pogut visitar mai. Sí, sí, donem la raó al francés Stendhal quan, visitant la ciutat, va patir vertígen, palpitacions, confusió… degut a una sobredosi d’ obres d’art, pintures i bellesa artística en general. És el que es coneix com a síndrome d’ Stendhal.
La meravellosa obra d’art és Il David di Michaelangelo. Buenarroti va esculpir, entre el 1501 i el 1504, una peça en marbre blanc de més de 5 metres d’alçada per simbolitzar el bíblic Rei David moments abans d’enfrontar-se a Goliat.
I la tonta prohibició és la de fer fotografies a l’interior de molts museus del món. En aquest cas, fem referència a la Galleria dell’Accademia, on tenen exposat el David, però la moda de no poder capturar instantànies s’estèn ràpidament per tot arreu. Puc arribar a entendre la prohibició dels flashos a l’hora de fotografiar, moltes vegades molestos, però això de no deixar-te fer una foto s’escapa a qualsevol comprensió racional. I ja no parlem d’una senyal a l’entrada del museu prohibint fer-ho, sinó d’autèntics guardes de seguretat amb cara de pomes agres vigilant que ningú tregui cap càmera. Indignant! (un altre dia parlaré també de la prohibició de fer fotos a la Gioconda, o a la Capella Sixtina…)
Sigui com sigui, vam aconseguir alguna foto del David. És a dir, ni cas a l’ordre de no treure la càmera. La cosa gairebé es converteix en un joc de lladres i policies, o més aviat d’espies, que és com un s’arriba a sentir davant d’aquesta prohibició. Val la pena l’emprenyada del moment, i la vergonya de sentir-se com un lladre qualsevol si els de seguretat “t’enxampen”? La resposta és SI. Quan miro la foto de l’estàtua, la pell se’m tornar a posar de gallina, el cor torna a accelerar-se i els ulls s’obren de nou com a dos taronges, igual que el dia que vaig accedir a la sala on, el David, una de les obres d’art més boniques que he pogut veure, exposada a una de les ciutats més maques que he pogut trepitjar, és mostrat al públic.
Gràcies Buenarroti.
FOTOS A 500px
