RSS

Arxiu de la categoria: Japó

El wasabi i la cuina japonesa

Pensar en Wasabi és, segurament, pensar en sushi. I és que aquest picant condiment està lligat a la més famosa cuina japonesa. Veient l’altre dia un programa de cuina on parlaven d’aquest producte, hem decidit parlar una mica d’ell.

El wasabi és fàcil de reconèixer pel seu color verd

No ens direu que un bon plat de sushi no entra pels ulls…

Extret de l’arrel d’una planta anomenada també Wasabi (wasabia japonica), prové de la família dels naps. Les característiques principals són el seu color verd, i el seu potent sabor, i es fa servir sobretot per mesclar-ho amb salsa de soja i sucar el sushi. La primera vegada que el vam veure al natural, tal com el recullen, va ser a un dels moltíssims mercats d’aliments de Tokyo. L’arrel, s’ha de ratllar i mesclar amb aigua fins aconseguir la pasta característica que estem acostumats a veure, just abans de consumir.

L’arrel del wasabi ratllada i mesclada amb aigua té un enorme gust picant

A les parades de menjar al voltant del Mercat del peix de Tsukiji trobem de tot

La majoria dels productes que trobem als mercats són completament desconeguts per nosaltres

A diferència d’altres picants, com les “guindilles” (bitxo) o el xile que actuen sobre la boca i la llengua, la potència picant del wasabi actua sobre les fosses nasals, enviant uns vapors que produeixen una ràpida sensació d’ardor i una plorera als ulls. Tot i plorar sovint mentre degustem aquest condiment, a nosaltres ens sembla molt addictiu.

Aquesta planta creix de forma natural només al Japó i a la zona russa propera, i és molt escassa i difícil de cultivar, pel que resulta molt cara. És per això que a molts llocs se serveix un succedani del wasabi. És fa servir tan poc l’autèntic, que els japonesos el distingeixen del succedani denominant-lo Hon-wasabi (wasabi autèntic). En alguns mercats japonesos encara podem veure com venen les arrels de wasabi amb el seu característic color verd.

Colors, olors i formes es barregen pels mercats

Aquest condiment es feia servir fa molts anys al Japó, com a sistema per emmagatzemar durant més temps els peixos crus, ja que posseeix propietats antibacterianes que retardaven la descomposició dels aliments. Avui en dia, com hem dit, el més fàcil es trobar sobres d’un pols verd provinent del rave picant, molt més fàcil de cultivar, que un cop barrejats amb aigua agafen la consistència necessària per servir a taula. O encara més fàcil, el podem trobar en tubs de plàstic en forma de pasta de dents preparat directament per servir…

La qualitat del peix és la clau per un bon sushi

El nigiri és segurament la forma més comú de menjar sushi al Japó

Els makis són els nostres preferits. L’arròs queda embolicat per una alga seca anomenada nori

Un bon variat és la millor manera per obrir la gana

Més informació sobre el Sushi en aquesta web molt completa: www.sushi.com.es

 

Etiquetes: , , , ,

El mercat del peix de Tsukiji, Tokyo (part III)

(veure 1a part mercat Tsukiji)           (veure 2a part mercat Tsukiji)

Desprès del rollete per explicar les nostres visites al mercat del peix de Tsukiji, a Tokyo, hem pensat que res millor que un vídeo acabar aquesta sèrie d’entrades al bloc.

Per molt que expliquem el que vam sentir, i per moltes fotos que pengem, res pot igualar la força de les imatges en moviment. Aquest vídeo potser mostra de manera més clara el caos “controlat” que impera al mercat:

 
 

El mercat del peix de Tsukiji, Tokyo (part II)

(veure 1a part de l’entrada)                                                  (veure 3a part de l’entrada)

El mercat de Tsukiji podríem dividir-lo en tres zones. La primera i més gran, és la zona de les naus interiors, anomenada “Jonai Shijo”. Aquí es on trobem l’exposició i venta de l’enorme quantitat de productes del mar, així com la nau on es celebra la subhasta de la tonyina. No ens cansàvem de veure peixos i més peixos. A més, moltíssims encara vius, ja que com passa a molts països asiàtics, el peix ha de ser tan fresc com sigui possible.

La segona zona a remarcar seria el mercat exterior, l’anomenat “Jogai Shijo”. Aquesta zona es troba al voltant de gran part del mercat interior, i trobem un munt de parades on venen de tot, sobretot estris de cuina com plats, ganivets, tasses…

I la tercera zona, que està mesclada amb la segona, seria la del menjar. A més d’algunes paradetes a l’exterior (algunes tan petites que només les composaven una barra amb una olla i dues cadires), trobem molts llocs per menjar el sushi més fresc de tota la ciutat. Normalment són locals molt estrets, sense taules, només amb una llarga barra on seure en tamborets. Però l’espectacle de veure com et preparen un bon plat de makis o nigiris davant teu és especial. Com que vam matinar molt per veure la subhasta de la tonyina, el sushi que vam menjar va ser, de fet, el nostre esmorzar. Mai més hem tornat a menjar peix cru a les 7 del matí, però encara recordem el sabor tant fantàstic que tenien aquelles peces.

Aquest plat en concret, ens ho vam menjar a les 7 del matí. Sushi fins i tot per esmorzar...

I parlant de la tonyina, hem d’explicar una mica el funcionament de la subhasta. Bé, com a mínim el que vam veure, ja que és difícil d’entendre tots els passos que es segueixen. La segona vegada que vam anar (si, si, diem la segona, perquè uns dies abans ho vam intentar però vam arribar a les 6:15 del matí i la subhasta ja havia acabat) va ser prou d’hora (les 5:10h) com per no patir. Tot i així, l’estret passadís que habiliten pels turistes ja era ple de gent carregada amb les seves càmeres. El truco és abstreure’s de tot aquest merder i gaudir del que passa, pensant que el moment és únic, ja que si no és molt fàcil agobiar-se.

Un munt d’enormes tonyines congelades (algunes arriben als 300 quilos), són exposades al terra de la nau. Els possibles compradors passegen entre les peces repetint un mateix ritual. Les tonyines tenen un tall a la part de la cua, i els majoristes, armats amb uns ganxos, van extraient petits trossos del peix congelat, que amassen entre els dits. D’aquesta manera, més l’aspecte visual, són capaços de saber la qualitat de la tonyina. Llavors, quan arriba el moment de la subhasta, fan les seves ofertes en relació amb el que han pogut observar abans. Els crits dels encarregats de cantar els preus són tot un espectacle. No enteníem res, però els gestos i el vocabulari que feien servir ja eren tot un show.

Per últim, cada comprador s’emporta les seves tonyines, la majoria cap als moltíssims restaurants que trobem per tota la ciutat. Si és possible, també és tota una cerimònia veure com trossegen una tonyina sense congelar. Es necessiten uns quants homes per fer-ho en condicions, i fan servir uns ganivets enormes, que de fet, els podríem definir com a katanes. Aquests ganivets s’anomenen oroshi hōchō (おろし包丁? ”ganivet gran”) i el hanchō hōchō (半丁包丁? ”ganivet curt”). El primer mesura més d’un metre i mig, i es fa servir pels talls principals de la tonyina. La fulla és flexible i corbada, per adaptar-se millor a l’espina i així evitar que es quedi el mínim de carn al fer el tall. El segon ganivet, d’entre 50 i 100 centímetres, serveix per fer els trossos més petits de l’animal. Tot un art!

Tallar les peces de tonyina és tot un art

La dita diu que si alguna cosa es pot pescar a qualsevol mar, el trobaràs a la venda al Mercat del Peix de Tsukiji.

(clica per veure la 1a part de l’article sobre el mercat del peix)

(clica per veure la 3a part de l’article sobre el mercat del peix)

 
 

Etiquetes: ,

El mercat del peix de Tsukiji, Tokyo (part I)

Tsukiji (築地市場,) és el mercat dels mercats. Està considerat com el mercat del peix més important del món i això l’ha convertit en una de les principals atraccions turístiques de Tokyo, al Japó. I no creiem que sigui per la seva arquitectura (naus velles i mal il·luminades), ni la seva ubicació (no és un dels millors barris de la ciutat), sinó per la seva llegenda. Qui no ha sentit a parlar de la subhasta de la tonyina quan visita el Japó?

Els números l’avalen: es mouen més de 2.000 tones de productes al dia, de més de 450 especies marines. Sense contar els turistes, hi treballen directa o indirectament unes 60.000 persones. És com una petita ciutat. El mercat es troba a prop de l’estació Tsukijishijō, però si arribem per qualsevol de les diferents línies que ens porten, haurem de caminar uns minuts, ja que no tenim cap parada al costat. No us espereu la gran porta d’entrada per rebre-us, tot el contrari. A nosaltres ens va costar una mica entrar. Bé, de fet entrar no seria la paraula, ja que saps que vas en bon camí, sobretot per les olors i el moviment de gent, però mai ens vam trobar cap porta que ens donés pas al recinte. Del carrer comences a caminar entre camions, caixes i persones, i sense saber com, arribes fins uns passadissos enormes, il:luminats per un munt de fluorescents i no pares de veure caixes i més caixes de peixos i altres productes del mar. Ets al mercat de Tsukiji!

De fet haurien de tenir semàfors, ja que costa molt creuar els seus laberíntics passadissos. Un munt de curiosos “turret truck” o carrets, amb un volant enorme i moguts per petits motors diesel (encara que mica en mica s’estan substituint per motors elèctrics), circulen a tota velocitat amunt i avall. I avisem: no s’aturen davant de res! Cal anar amb molt de compte, perquè és molt fàcil despistar-se davant de tantes coses sorprenents i no veure’ls a venir. De fet, els comerciants no són gaire amics de les visites turístiques, i tot i no mostrar excessivament que estan emprenyats (com a bons japonesos), tothom sap que els turistes molesten més que altra cosa. Us imagineu que al vostre lloc de treball organitzessin visites per veure com ho feu? És per això, que últimament cada vegada és més difícil assistir a la subhasta de la tonyina, un dels moments més sorprenents que es poden veure al mercat.

L’activitat principal comença ben d’hora. De 3:00 del matí fins a les 10:00 és quan trobem més moviment. La subhasta comença entre les 5:00 i les 5:30, i cal ser puntuals, ja que no dura gaire. Quan nosaltres vam anar-hi, no calia fer res, simplement intentar trobar lloc entre l’estret passadís disposat al ben mig de la nau on exposen les enormes tonyines. El lloc era ple de turistes com nosaltres, que intentàvem trobar un espai lliure des d’on tenir una bona visió. Una mica agobiant, però us assegurem que val la pena. A partir del 2010 es va restringir moltíssim l’entrada, i calia apuntar-se a una llista per poder accedir-hi. I aquest any creiem que les coses estan pitjor, i que ara és molt difícil que et deixin entrar (si algú ha anat últimament ens ho pot confirmar).

(veure la 2a part de l’article sobre el mercat del peix)

(veure la 3a part de l’article sobre el mercat del peix)

 
1 comentari

Publicat per a 24 gener 2012 in Japó

 

Etiquetes: , , ,

Mercat de Kõbõ-san, Kyoto.

Els mercats tenen vida i color, molt de color. Per nosaltres, visitar un país, és sinònim de buscar i passejar pels seus mercats. No busquem souvenirs ni records, sinó moments. Moments especials en forma de veure a la gent moure’s entre les paradetes o els botiguers oferint els seus productes.

Un dels mercats que hem visitat i que ens va deixar un gran record és el de Kõbõ-san. Es celebra només el dia 21 de cada mes a la ciutat de Kyoto, Japó, i si esteu de viatge per aquesta ciutat i hi coincidiu, no desaprofiteu l’ocasió.

Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.

És un mercat amb encant, i es troba al recinte del temple de Tõ-ji. Allà, ben d’hora, creixen les paradetes de roba, records i menjar, molt de menjar… És un lloc ideal per picar i degustar un munt de plats autòctons de la zona.

Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.

Persones, olors, colors, tota una barreja de sensacions en aquest mercat que ens fa recordar perquè ens agrada tant viatjar!

Una passejada pel mercat de Kobo-san.
 
4 comentaris

Publicat per a 20 setembre 2011 in Japó, Kyoto

 

Etiquetes: , ,

En ruta pel Japó

Un altre video-resum que mostra la nostra ruta pel Japó l’octubre del 2009. La veritat és que les fotos sempre són més ràpides de penjar al blog, però el vídeo ens costa moltíssim. Un any i mig desprès del nostre viatge, acabem de muntar les gravacions que vam fer per aquelles terres llunyanes. I com sempre, intentem mostrar la nostra manera de viatjar: amb ganes de conèixer món, molt d’optimisme i respecte pels llocs que visitem.

I aquestes són bona part de les ciutats que vam visitar els 26 dies de ruta pel Japó.

Començant per Tokyo, i acabant per Kyoto, Japó és sorprenent. (Feu click per ampliar mapa)

Japó és el país dels contrastos. Pots trobar-te des de la capital més futurista, Tokyo, a la ciutat imperial de Nara, on els cérvols caminen lliurement pels carrers. Des de ciutats amb gratacels i persones amb mascaretes pel carrer, a barris sencers fets amb cases de fusta. El beisbol al més pur estil ianqui i els lluitadors de sumo. La ceremònia del te i la moda pels cafès Starbucks. Els pantalons Levi’s i els quimonos. Els trens bala i les bicicletes. Les geishes del barri de Gion, a Kyoto, i els punks d’Harajuku, a Tokyo. Les nevades muntanyes dels Alps Japonesos i les càlides platges del Pacífic. El budisme abstracte i el pragmatisme sintoista.
Postmodernitat i tradició barrejades!

Els llocs turístics són plens d'escolars japonesos...

 

Etiquetes: , ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 229 other followers