RSS

Arxiu de la categoria: Portugal

El litoral lisboeta: Cascais i voltants

Un curt recorregut per la costa portuguesa, des de Lisboa fins al Cabo da Roca és el que vam fer durant una visita a la capital portuguesa. Però amb el poc que vam veure, ja ens atrevim a recomanar-ho, perquè ens va semblar maquíssim. Coneguda per la gent de la zona com “la linha”, aquesta regió costanera s’ha convertit en una de les zones sub-urbanes més populoses de Lisboa, encara que amb un ambient molt més tranquil.

Amb una mica de vent les onades comencen a agafar força

 

Llogar un cotxe durant un dia, i sortir de Lisboa és el que vam fer. Ideal per descobrir ciutats, pobles i platges a poca distància de la capital. Una de les ciutats on vam parar, Cascais, està situada a només 30 quilòmetres a l’oest. Molt animada durant l’època de bon temps, permet una passejada agradable, i és plena de bars i restaurants amb terrassa. El que fa temps era un petit poble de pescadors, ha acabat convertint-se en un destí de vacances a la Costa Blava portuguesa. Com ha passat a molts pobles de la costa catalana, als anys 30 era una aldea pesquera, que va començar atraient artistes i escriptors de l’època i més tard, el ser triat un lloc d’estiueig per la família reial, va disparar la seva popularitat. No és pot negar que és un lloc molt turístic, però també podem veure un agradable centre històric.

La Praça 5 de outubro a Cascais

L'edifici de Capitania destaca a la platja de Cascais

 

Continuant el recorregut en direcció oest, i vorejant el passeig marítim que surt des del mateix Cascais, trobarem la coneguda Boca do Inferno. Aquest espectacular penya-segat, és un punt de reunió d’aficionats a la pesca, que es barregen amb algun que altre turista i parelles d’enamorats que decideixen veure la posta de sol des d’aquest lloc tant privilegiat. Les onades penetren entre els enormes forats a les roques, provocant un bonic espectacle. El seu nom ja ens indica com pot arribar a ser aquesta cavitat quan hi ha temporal. Es poden veure alguns valents que busquen percebes entre les roques, ja que la zona és molt rica en fauna, atreta per les fortes corrents.

La força del mar es deixa veure a la Boca do Inferno

Aquesta creu rovellada presideix les vistes de la Boca do Inferno

Alguns pescadors s'apropen al capvespre a la Boca do Inferno

Quanta tranquil.litat contemplant la Boca do Inferno

 

I si seguim vorejant la costa, trobarem algunes platges on val la pena fer una banyadeta si el temps acompanya… Una de les més famoses és la Platja de Guincho , molt popular entre els surfistes. Quan nosaltres vam anar (juny 2011), feia molt de vent i havia bastants surferos i sobretot els que practicaven kite-surf. La platja és molt gran i amplia, amb una sorra molt fina, que ens va permetre una llarga passejada per la vora de l’aigua. Això si, segons la guia que portàvem, durant els caps de setmana de juliol i agost, és molt difícil trobar una forat entre tantes famílies que venen a prendre el sol…

Un grup de joves juguen a la platja do Guincho

La sorra de Guincho és molt fina i passejar per la vora de l'aigua és genial

 

El recorregut acaba al Cabo da Roca, el punt més occidental de l’Europa continental. Allà el vent sempre bufa de valent, i les vistes del seu far davant de l’impressionant penya-segat són impressionants (veure entrada sobre Cabo da Roca). Visitar la costa més oberta a l’Atlàntic de tota Europa, és una bona experiència.

clica per veure l’ article sobre Lisboa (1a part)
clica per veure l’ article sobre Lisboa (2a part)
clica per veure l’ article sobre Lisboa (3a part)
clica per veure l’article sobre Sintra
 

Etiquetes: ,

Oceanari de Lisboa

Ja vam escriure, quan vam fer les entrades de Lisboa al bloc, que la visita a l’Oceanari mereixia una entrada pròpia. No acostumem a visitar llocs tant marcadament turístics com aquest, però reconec que vam gaudir com nens petits. D’entrada ens va sorprendre les dimensions del lloc, de fet és el segon oceanari més gran del món darrere el d’Osaka (Japó), i la quantitat d’espècies marines que tenen.

SONY DSC
Vasco és la mascota de l’Oceanari
L'enorme tanc central
El tanc d’aigua central és enorme!
SONY DSC
Veure autèntics taurons tan de prop impressiona.

No som gaire amics de visitar zoològics ni llocs amb animals en captivitat, però segurament és l’única oportunitat que tenim de veure tantes espècies marines. Més de 16.000 animals  i unes 450 espècies diferents, repartides per les seves modernes instal·lacions.

SONY DSC
Les mantes i rajades són espectaculars.
SONY DSC
Hi ha peixos (el de la dreta) que no sabem ni com es diuen…
SONY DSC
Una rajada descansant i una parella de peixos papallona al seu voltant.

El rei de la visita és el seu enorme tanc central. 5.000 metres cúbics d’aigua que mostren perfectament una porció d’oceà. Enormes finestres envolten el tanc per tal que els visitants puguin gaudir de taurons, rajades, quimeres, diverses espècies de tonyina, barracudes, mers i moltes més espècies marines.

SONY DSC
Algunes mantes fan més de 3’5 metres d’envergadura
SONY DSC
I tu qui ets?
SONY DSC
Més taurons i barracudes
SONY DSC
La boca de les mantes semblen cares…

També trobem entorns marins per encabir pingüins o marmotes i enormes aquaris amb estrelles de mar, i peixos de tot tipus.

aus
Diferents zones imiten els espais naturals dels animals
SONY DSC
La Cristina va conèixer a les marmotes.

En resum, l’oceanari-museu de biologia marina, situat al Parque das Naçoes de Lisboa, atrau a més d’un milió de visitants a l’any, i resulta una visita diferent i divertida. Molt aconsellable per les famílies amb fills, o com nosaltres, els que continuem sentint-nos com a nens…

 
 

Etiquetes: , ,

Sintra i el romanticisme del Segle XIX. PORTUGAL

Existeix una dita portuguesa que diu que no s’ha acabat de veure el món, fins que no s’ha visitat Sintra. Així d’orgullosos se senten els portuguesos quan parlen d’aquesta Serra formada per petits pobles, castells, monestirs, jardins i boscos que són Patrimoni de la Humanitat des del 1995.

Residència estival dels reis portuguesos fins a finals dels segle XIX, conserva un clar aire de romanticisme. Costa poc imaginar-se els monarques i tota la seva cort passejant pels jardins, vivint als palauets i sortint de caça pels boscos. Situada a només 35 quilòmetres de Lisboa, el Parc Natural de Sintra-Cascais, amb els seus Palaus, les seves vistes, les carreteres revirades i estretes, transmet un aire especial que val la pena visitar.

SONY DSCSONY DSC

El poble de Sintra és parada obligatòria. Anomenada la Vila Velha, avui en dia és un lloc molt turístic, però encara conserva les arrels històriques que la van crear. Carrers estrets, petits i empedrats, avui decorats amb botigues de souvenirs i restaurants que formen un petit laberint. Turistes, cotxes i venedors omplen de vida aquesta vila. Allà és on degustem un dels plaers dolços de Portugal: els travesseiros i les queijades. Els primers són uns pastissos allargats fets a base de pasta de full, ou i ametlles. Les queijades (per nosaltres encara més bones), són unes tartaletes petites fetes amb ous, formatge i farina. Unes poques famílies pastisseres de la zona, són les úniques coneixedores de la recepta exacta d’aquests dolços. La Pastelaria e Doçaria Periquita és de les més conegudes. Actualment té dos establiments al centre històric (Rua das Padarias), i és tot un reclam pels golafres.

SONY DSCSONY DSCSONY DSC

La grandària del Parc i les diverses carreteres per accedir-hi, poden complicar la nostra visita, ja que costa decidir-se per on començar. El millor és anar ben preparats amb guies diverses, o aturar-se una estona als diferents punts d’informació turística que existeixen al conjunt. També es recomanable treure l’entrada en un mateix punt, per no fer cues als diferents llocs on volem accedir. Es poden comprar entrades individuals per a cada espai, triar algunes entrades “parcials” amb diferents combinacions, o una entrada “total” que serveix per visitar tot el conjunt allà on s’hagi de pagar.

cliqueu per veure un mapa de la zona

Nosaltres decidim, pel temps que disposem, que és impossible veure-ho tot en un mateix dia. És per això que fem la nostra tria i comencem pel Palau neoclàssic de Seteais. Grans jardins i un antic palau reconvertit en hotel de luxe.

SONY DSC

Continuem pel Palau i el Parc de Monserrate. Testimoni inigualable del segle XIX, el Palau, d’estil àrab, era la residència del milionari anglès Francis Cook. Ell va ser el responsable de la construcció d’una de les més belles creacions paisatgístiques del romanticisme: el Jardí Botànic. Aquesta antiga propietat rural de 33 hectàrees acull una col·lecció botànica amb espècies de tot el món.

SONY DSC

També trobem el Palacio Nacional, amb les seves xemeneies bessones, però sens dubte, és el Palacio da Pena, considerat una de les meravelles de Portugal, l’estrella de la visita. Aquest fabulós palau construït al segle XIX pel rei Dom Fernando II, conserva els gustos romàntics de l’època i ofereix el mateix aspecte que quan la família reial vivia en ell. De fet, el seu interior, que es pot visitar, és una mena de museu on totes les estances mantenen la decoració i els utensilis de l’època. Et transportes ràpidament al passat veient les habitacions, salons i fins i tot la cuina (plena d’estris de tot tipus per preparar grans banquets) tal com eren anys enrere.

SONY DSCSONY DSCSONY DSCSONY DSCSONY DSC

És indispensable també, caminar per les muralles i pujar a les garites per observar les vistes de la Serra. En dies clars es pot arribar a veure la ciutat de Lisboa. Molt més fàcil és la visió del Castelo dos Mouros. Aquesta antiga fortificació militar del segle IX, es deu a l’ocupació musulmana del territori. El seu lloc privilegiat era clau com a talaia per vigilar la línia de costa.

SONY DSC

 

Etiquetes: , , , , , , ,

CABO DA ROCA. “Onde a terra se acaba e o mar começa”.

On la terra acaba i el mar comença, així definia el poeta portuguès del segle XVI Luís de Camões al Cabo da Roca (Portugal). Aquí és on s’acaba Europa! Aquest és el punt més occidental de l’Europa Continental, i no és que sigui una dada importantíssima, però fa certa gràcia saber-ho. De fet, allà podem trobar una botiga plena de souvenirs recordant aquest fet. Sempre pots comprar un diploma que ho acrediti…

SONY DSCSONY DSC

Bromes a part, les vistes són el que valen la pena d’aquest lloc. Situat al Parc Natural de Sintra-Cascais, és a només 40 quilòmetres a l’oest de Lisboa i a 18 de Sintra. Perfecte si, com nosaltres, tens llogat un cotxe per moure’t per la zona. El penya-segat és situat a uns 140 metres sobre el mar, i una barana de fusta és l’única barrera que ens separa . Un monument amb una placa marcant les coordenades d’aquest punt, i un far, dels més antics de Portugal, que avisa als vaixells de la perillositat d’aquesta costa, són els protagonistes de la zona.

SONY DSCSONY DSC

I no ens oblidem del vent. El dia que vam anar nosaltres, bufava amb moltíssima força. Tanta, que costava mantenir-se en peus. La veritat és que impressionava sentir la força del vent i veure l’aigua enfurismada. Hi havia gent que s’apropava al final del penya-segat per fer-se fotos, i realment la imatge feia patir.

SONY DSC

SONY DSC

Aquestes són les coordenades:  38° 46′ 51.31″ N,  9° 29′ 54.1″ W

 

Etiquetes: ,

Recomanacions a Lisboa (3a part)

I per acabar els articles sobre Lisboa, un recull d’adreces i llocs on dinar, sopar, comprar i en definitiva gaudir de la vida a la ciutat. La majoria els hem pogut “provar” in situ; d’altres ens han fet bona impressió però no hem tingut temps de trepitjar-los, i els reservem per una propera visita…

  • Moltíssims locals de Fado al Barri d’Alfama. Sobretot darrera de Sé, la Catedral, a la Rua São Joao da Praça.
  • A l’hotel Chiado, Rua Nova do Almada, podem pujar a la terrassa i fer un beure o sopar amb unes bones vistes.
  • Rua Trinidade, Barri de Chiado, hi ha l’Espaço Chiado, una galeria comercial on trobem el Cine Teatro Gymnasio, amb un espectacle diari de Fado (bastant turístic).
  • La Rua da Atalaya, al Bairro Alto, és plena de bars i restaurants. L’ Ali-a-Papa és un marroquí molt recomanable.
  • Sota l’Església do Carmo, a la Calçada do Sacramento, trobem la Cafeteria Sacramento, per dinar, i a 50 metres hi ha la Panificaçao do Chiado, per fer berenars.
  • La Rua Loreto, a Chiado, és plena de bons restaurants. El Sea Me, és una mena de peixateria moderna on cuinen. La Casa da India és un restaurant típic portuguès, amb una parrilla que dona al carrer on cuinen carn i peix. També podem trobar el Yxaiio, un petit local on serveixen amanides, sandvitxos i l’especialitat: sucs!
  • Al Parque das Naçoes, hi ha l’enorme Centre Comercial Vasco da Gama. Dins podem trobar de tot…
  • Al barri de Bélem, entre la Torre i el Monument a Amèrica, trobem un passeig marítim amb bars i terrasses de moda. El 38º 42’ és un exemple.
  • La Confeitaria de Bélem, amb els seus tendals blaus, és el lloc de peregrinació per tastar els famosos pastis de Belem. La Confeitaria Nacional, a la Plaça Rossio, també és molt coneguda.
  • Per obtenir bones vistes de la ciutat, podem anar al Castelo de São Jorge, al mirador Largo das Portas do Sol, o el de l’església Santa Luzia. Al Parque São Pedro de Alcántara podem descansar mentre prenem alguna cosa al seus “xiringuitos”. A la Igreja da Graça també tenim unes bones vistes.
  • Al Campo de Santa Clara, trobem la Feira da Ladra, un mercat a l’aire lliure d’antiguitats i objectes curiosos. Pot recordar a El Rastro, de Madrid.
  • No podem marxar sense pujar a alguns dels elevadors de la ciutat. El petits i antics tramvies salven desnivells impossibles pels vianants. Els més fotogènics són els de Bica i Glòria.

SONY DSCSONY DSCSONY DSCSONY DSCSONY DSCSONY DSCSONY DSC

 

Etiquetes: , , ,

Lisboa, la ciutat dels carrers empedrats (2a part)

Però el que realment fa especial a Lisboa, és la seva gent i els seus carrers. La ciutat la composen diferents barris, cadascun amb les seves peculiaritats. La ciutat és perfecta per caminar, ja que els principals barris estan a tocar un dels altres, però les baixades i pujades que ens trobarem ens obligaran, tard o d’hora, a buscar algun tipus de transport. Ja hem parlat dels tramvies, i una altra opció interessant és la seva moderna, però encara modesta xarxa de metro, o els seus busos.

Vistes de Lisboa des del Castelo São Jorge

Vistes de Lisboa des del Castelo São Jorge

Àvies petant la xerrada...

Al barri de Baixa, el vell cor de Lisboa, trobem uns quants carrers per a vianants molt concorreguts, plens de restaurants (potser massa turístics) i tres de les places més conegudes: la Praça da Figueira; la Praça Dom Pedro IV, més coneguda com a Rossio i la Praça do Comercio, que dona al riu Tajo.

Praça Rossio

Praça Rossio
Elevador de Santa Justa

Podem tenir una bona panoràmica des de l’elevador de Santa Justa, un ascensor neogòtic de ferro dissenyat per Raoul Mesnier, deixeble d’Eiffel, tot i que molta gent creu erròniament que és obra del segon. Ens evita una bona caminada, ja que a més de pujar-nos en ascensor per contemplar les vistes, comunica amb la part alta de la ciutat. Trobem un petit cafè al seu mirador, per si volem fer una petita pausa mentre fem un beure…

Mirador de Santa Justa
Al barri de Chiado podem passejar per la vida que té la Rua Garrett i visitar l’Igreja do Carmo, una església i convent del segle XIV que va perdre el sostre al 1755 i que permet visitar-la veient com es mouen els núvols per sobre els nostres caps.

Reflexe Igreja do Carmo

L’Església do Carmo reflexada als restaurants que l’envolten.

El Bairro Alto és un laberint d’estrets carrers plens de bars. Molt recomanable per prendre copes per la nit.

Bairro Alto

Castelo São JorgeMés a l’oest trobem el barri de Alfama, de traçat medieval i molt agradable per passejar. Vells carrers de llambordes tan polides pel continu caminar, que semblen noves tot i tenir un munt d’anys. Flors a les entrades de les cases, roba estesa als balcons, veïns  assentats als graons petant la xerrada… Allà trobem la Catedral de Lisboa, anomenada . Una església fosca i amb poca il·luminació, però molt maca.

Recomanem perdre’s literalment pel laberint d’Alfama fins arribar al castell que corona la ciutat, el Castelo de São Jorge. Residència real fins al segle XVI, val la pena contemplar la ciutat des de les seves muralles. Es pot fer una agradable passejada per les seves torres i jardins.

Belém és el barri més occidental. Segurament el que menys convida a descobrir-lo com ens agrada a nosaltres (passejant sense rumbo fijo) perquè té molt marcat les visites a fer: el Mosteiro dos Jerónimos i la Torre de Belém. El primer és un dels monuments més imponents i visitats de Lisboa, el segon és una enorme torre defensiva que destaca a la vora del riu Tajo.

mosteiro_dos_Jeronimos_interior v02

Visitant l’interior del Mosteiro dos Jerónimos, ens trobem la celebració d’una boda.

Torre de Bélem

Però si us canseu de tanta visita, recomanem una aturada a la famosa Antiga Confeitaria de Belém. Molt turística, sense cap glamour, però la creadora dels boníssims (i donem fe) “pastéis” de nata. S’ha d’intentar evitar les hores “punta”, com el transit, perquè la marea humana pot acabar amb la paciència de qualsevol…

Confeitaria de BélemConfeitaria Nacional

De pastissos típics en trobareu per tota la ciutat, uns de més bons que d’altres. Un altre lloc on són boníssims és a la Confeitaria Nacional, situada al barri de Baixa, a la Praça da Figueira. Pels amants del cafè amb llet curtíssim de cafè, demanar un “galao” és la solució idònia. I emportar-se una caixa d’aquests dolços és un bon record de la ciutat.

I més lluny, al nord de Lisboa i a una mitja hora en metro del centre, trobem el Parque das Nações. L’espai, ocupat per l’Exposició Universal de 1998, és ara una enorme zona de negocis, restauració, centres comercials i el segon oceanari més gran del món. (Mereix una entrada del bloc pròpia).

Ocenari Lisboa

clica per veure la 1a part de l’article sobre Lisboa

clica per veure la 3a part de l’article sobre Lisboa

clica per veure l’article sobre l’Oceanari de Lisboa

 

Etiquetes: , , , , , , , , , ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 227 other followers