RSS

Arxiu d'etiquetes: aurora boreal

Aurores boreals a 10.000 metres d’altitud

La tornada a casa després d’una ruta que ens ha portat per Alaska, Hawaii i Seattle, tanca uns dies meravellosos que ens tornen a fer entendre per què ens agrada tan viatjar i conèixer món. I com no podia ser d’una altra manera, inclús l’últim dia, el més trist, el més pesat per les llargues hores de vol i cansament acumulat, va tenir la seva recompensa. La visió d’aurores boreals des de 10.000 metres d’altitud!!!

Aeroport de Seattle

La Cristina ja m’ho va advertir: “aquesta nit es compleixen les condicions per poder veure aurores, i sobrevolarem el pol nord, així que estiguem atents”. Jo no hi creia gaire, perquè “es poden veure des de l’avió?”. Doncs i tant que es poden veure! Va ser tot un espectacle. …Clica per continuar llegint i veient més fotos…

 
 

Etiquetes:

Història d’una foto (III). L’aurora boreal a Islàndia

Aquesta foto ja va aparèixer al bloc quan parlàvem de la nostra ruta per Islàndia l’any 2011, però ens moríem de ganes d’explicar la història que té darrera.

Una de les raons de viatjar a Islàndia a l’octubre, a més de ser temporada baixa, era sense cap mena de dubte que començava l’època per poder veure les aurores boreals. Un fenomen meteorològic que des de fa molt de temps volíem viure i fotografiar. Per tenir més possibilitats de veure-les, s’han de complir una sèrie de condicions (entorn amb poca llum, nit freda i que hi hagi força activitat de pols solar) i sens dubte, ens va anar molt bé la web http://www.gi.alaska.edu/AuroraForecast/Europe. Era la nostra guia diària, ja que ens marcava la zona i les possibilitats de veure les Northern lights, com s’anomenen en anglès.

18mm, f11, 50″ exposició

Tot i llegir mil i un consells, hi ha una cosa que ningú t’avisa, i que per nosaltres va ser un autèntic maldecap. Ningú pot preveure l’hora i el lloc exacte. Això feia que més d’una nit ens haguéssim de despertar i treure el cap per la cabana o l’hotel on dormíem. Semblava que estiguéssim fent guàrdia, buscant aquest estrany fenomen i pregàvem perquè coincidís amb alguna nit on dormíem en plena natura, al mig d’algun bosc, per fer-ho encara més màgic.

Doncs bé, ja portàvem un parell de dies on sabíem que hi havia altes probabilitats, i això encara ens posava més nerviosos. I sempre recordarem la nit del 9 d’octubre del 2011. Estàvem instal·lats al petit poble de Höfn, a l’est d’Islàndia, i després de sopar al mateix hotel on dormíem (recomanem moltíssim el seu restaurant) vam decidir pujar a l’habitació per mirar el correu i posar-nos al dia amb els de casa. Només eren les 9 del vespre, però estàvem molt cansats. Abans però, vam iniciar una conversa amb el simpàtic cambrer que ens havia atès i vam explicar-li que estàvem bojos per veure una aurora. Ell també ens va mirar la web i ens va indicar les altes probabilitats d’aquella nit, i per ajudar-nos encara més, va dir que deixaria una nota a la persona que seria a recepció durant la nit per tal que ens avisés si n’apareixia una. Nosaltres vam dir-li que no dubtes a cridar-nos, fos l’hora que fos!

Com que encara era d’hora, vam decidir treure el cap a una terrassa de l’hotel per gaudir de la nit, però tot just obríem la porta a l’exterior quan el cambrer pujava cridant per les escales. I creiem que tot va succeir alhora, per un costat ell ens explicava que es començava a formar una aurora boreal, i a nosaltres ja se’ns posaven els ulls com taronges veient com unes estranyes llums es formaven al cel!!!

Van ser uns primers instants hipnotitzants, i vam córrer cap a l’habitació per agafar la càmera de fotos. Tantes nits dormint en plena natura i finalment fotografiàvem una aurora boreal des de la finestra de l’habitació… Però la visió era increïble, quines formes, quins colors… Després d’uns minuts vam decidir agafar el cotxe i sortir de la ciutat per intentar tenir un altre punt de vista, i tot i fer moltes més fotos, l’aurora ja no tenia la mateixa intensitat que minuts abans.

No va ser l’únic moment que en veuríem una durant la nostra ruta, però sí que recordem aquells instants amb una sensació molt especial.

 

Etiquetes:

Islàndia, el país de l’aigua.

És difícil pensar, al triar Islàndia com a destí de les vacances, que pot sorprendre tantíssim. Potser era el fet de no tenir clar visitar-la en aquesta època de l’any (octubre), potser el pensar que, havent vist l’any passat la natura de Nova Zelanda res et pot sobtar… Sigui com sigui, l’espectacle visual que trobes al recórrer una terra tan salvatge com aquesta és brutal!

Poble de Reykjahlid. Cabanes de l'hotel-granja Vogafjos

Sortida del sol al poble de Reykjahlid.

Glaciar Svínafellsjökull. Parc Nacional de Vatnajökull

Glaciar Svínafellsjökull al Parc Nacional de Vatnajökull

Això sí, suposo que t’ha d’agradar la soledat i la natura. I fer quilòmetres i quilòmetres només veient paisatges que no s’acaben allà on la vista arriba, muntanyes i rius. Rius, llacs, cascades i molta aigua, ja que si per alguna cosa es caracteritza aquest país és per aquest líquid element. El 80% de tota l’energia elèctrica que es produeix és hídrica, és a dir, prové de l’aigua.

Cascada Gullfoss. Sud-oest Islàndia.

Espectadors davant la cascada Gullfoss, al sud-oest d'Islàndia.

Zona geotermal de Námafjall Hverir. Abans d'arribar a Reykjahlid

Crater i zona geotermal de Námafjall Hverir

10_08_131927RET

Platja de Dyrhólaey

  Aquesta petita illa d’Europa és habitada per només 320.000 habitants, dels quals gairebé el 40 % viuen a la seva capital, Reykjavík. Situada a tocar de l’Àrtic, conté algunes de les meravelles naturals més impressionants d’Europa. Trobem les cascades més grans de tot el continent, el desert àrid més extens, i una de les nombroses glaceres que hi ha, Vatnajökull, és, sense contar els Pols, la més gran del continent europeu.

10_08_174518ret

Les cascades i rius són per tot el país.

Gèiser Strokkur a Geysir

El gèiser Strokkur escup aigua a més de 20 metres d'alçada.

Aigües termals, gèisers enormes, volcans semi-adormits, cavalls salvatges… què més es pot demanar! Un mateix pot marcar el grau de dificultat dels recorreguts i excursions que es poden fer per tots els seus Parcs Naturals. És molt recomanable llogar un 4×4 (vehicle molt útil per arribar a llocs on, la neu i l’estat de les carreteres, dificulten l’accés) i voltar per la Hringvegur, la carretera que voreja tot el país i que permet apropar-se a la majoria de pobles i ciutats. En total, més de 2.600 quilòmetres en 15 dies! I això que els plans canvien al no poder recórrer tots els Fiords de l’Oest degut a les condicions meteorològiques…

llac Tjörnin, Reykjavik.

Ànecs i cignes al llac Tjörnin, Reykjavik.

10_17_125819ret

Cavalls islandesos.

Parc Nacional Skaftafell

Parc Nacional Skaftafell

Llac Jökulsárlón

Icebergs surant al Llac Jökulsárlón.

La meteorologia mereix un apartat propi. Segur que viatjar a Islàndia a l’estiu, quan 22 hores de sol al dia, l’anomenat Sol de Mitjanit, t’acompanya contínuament, ha de ser meravellós. Però és totalment recomanable visitar-la quan ja s’ha acabat la temporada turística (fins a mitjans de setembre). A favor, trobes un meravellosos paisatges nevats, una calma total deguda a la falta de persones, i no menys important, descomptes a la majoria d’hotels, granges i refugis. En contra, també s’ha de dir que, excepte a la capital (amb molta més vida de la que pots imaginar), a la majoria dels pobles per on passes no trobes ningú. Costa trobar restaurants oberts, oferta d’hotels i la majoria de serveis necessaris. Però si vas preparat per això, és molt gratificant buscar-te la vida diàriament, ja que la decisió va ser parar sobre la marxa i buscar allotjament el mateix dia, sense reservar enlloc.

molsa

La molsa cobreix de verd el paisatge volcànic.

Balenes a la costa d'Húsavík

Balenes a la costa d'Húsavík.

Paisatge passant per carretera 61, camí de Reykholar.

Paisatge als Fiords de l'Oest.

El fred és un altre element a tenir molt en compte. Les temperatures baixen en picat, sobretot a les nits, però un bon equipament fa més soportable aquest “problema”. És més, desitges trobar nits fredes, ja que és una de les condicions que s’han de donar per veure un dels fenòmens atmosfèrics pels que somiava des de feia molt de temps: les aurores boreals.

Aurora boreal al poble de Höfn

Aurora boreal sobre el poble de Höfn.

Tot just començava la temporada per poder-ne veure, però l’aurora boreal va ser un dels elements que va fer triar Islàndia com a destí. El desig era un arma de doble fil, perquè per una banda animava a fer aquesta ruta, però per una altra, podia fer que, en cas de no trobar-ne, les vacances es convertissin en una angoixa constant. I en dues nits aquest espectacle va tenir la gentilesa d’aparèixer. Els ulls enviaven una informació que el cervell tractava d’assimilar i que es convertia en una de les visions més espectaculars que es pot veure mai a la vida.

Així és Islàndia, sorprenent i salvatge, tot un plaer pels viatgers amants de la natura.

Clicar per veure la descripció de la Ruta per Islàndia
 
 

Etiquetes: , , ,

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 230 other followers